Dijous vaig anar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a veure les pintures de Sixena. Potser no seran visibles mai més. Comencem per precisar que les pintures de Sixena no són pròpiament pintures. Són un objecte, una baluerna, que integra les restes calcinades dels frescos que decoraven la sala capitular del monestir de Sixena, a l’Aragó, incendiat l’any 1936 durant la Guerra Civil. Joaquim Folch i Torres, director del MNAC durant la Segona República, va ser un dels impulsors del salvament del que quedava de les decoracions de la sala capitular mitjançant una tècnica denominada strappo que extreia les pintures. Després, es van muntar sobre capes de tela suportades amb fustes. Tots aquests elements es van integrar amb una massa que s’emprava com adhesiu, denominada caseïnat, feta amb formatge bullit i calç. No cal ser un expert en conservació d’art per adonar-se que tocar el que queda d’allò que foren les pintures de Sixena és una temeritat. Se’ls quedaran als dits. Ho hem pogut veure in situ de la mà del portaveu de Cultura del grup parlamentari de Junts al Parlament, el diputat Jordi Bertran. Els riscos de moure les peces estan avalats per informes del CSIC, pel laboratori de Microbiologia Aplicada de la UAB, per l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de la UPC i per l’informe d’Interfaces. Engineering applied to conservative de la doctora Simon Sajareva, considerada la màxima experta en la matèria. Això és purament i simple el que al·lega el MNAC per contraindicar un trasllat. Per què insisteix tant Aragó a voler remoure el fràgil trencadís? No serà que allò que menys interessa són les no-pintures de Sixena?
Sessió: No iniciada
