La Plataforma Lleida Contra la MAT ha presentat un recurs al jutjat contenciós-administratiu de Lleida contra la decisió de la Paeria d’autoritzar la llicència d’obres de la línia d’evacuació del macroparc solar que Ignis i Solaria construeixen a la finca de Montagut (Alcarràs).
L’ens, representat per l’advocada Dorinda Aventín, considera que aquesta línia d’evacuació hauria d’anar soterrada i que el fet que s’elevi a prop del riu Segre per sobrepassar-lo per dalt té una afectació directa en dos torres de l’Horta i en l’espai natural del Mirador de Rufea. De fet, l’advocada que representa el col·lectiu explica que la Paeria ha tingut una actuació contradictòria en aquest cas. I té a veure amb el canvi de govern a l’Ajuntament. Abans que la Generalitat concedís l’administració prèvia constructiva del parc i la declaració d’impacte ambiental, unes resolucions també recorregudes al TSJC, la Paeria va emetre informes “desfavorables” perquè volia que la línia d’evacuació se soterrés en la seva integritat per no afectar les cases i el punt de protecció del Mirador de Rufea. En aquell moment l’equip de govern de la Paeria estava format per ERC i JxCat i tant la Paeria com la resta d’administracions i entitats implicades en aquest projecte havien de fer els seus informes abans que la Generalitat dictaminés al respecte. “Les normes urbanístiques de Lleida diuen que no hi pot haver afectacions paisatgístiques a menys de 200 metres d’un punt d’interès”, com és el cas del Mirador de Rufea, explica Aventín. D’altra banda, l’Agència Catalana de l’Aigua també va informar desvaforablement al projecte i exigia que se soterrés la línia per sota del riu Segre per no afectar l’avifauna protegida que hi ha en aquest lloc, ja que hi veia risc que les aus xoquessin contra la línia elèctrica. Un cop passat el riu Segre la línia es bifurca cap a les subestacions d’Albatàrrec i Magraners.
A més d’aquest litigi, Lleida Contra la MAT també té recorreguda l’autorització prèvia constructiva i la declaració d’impacte ambiental que ha fet la Generalitat. En aquest cas el plet es dirimeix al TSJC i s’al·lega que el parc solar d’Alcarràs, que es fa íntegrament en terrenys de Vall Companys llogats amb dret de superfície a Ignis i Solaria, no són vuit parcs sinó un. Segons Aventín això fa que al ser cada parc d’una potència inferior a 50 MW sigui la Generalitat i no el Ministeri d’Indústria Consum qui s’hagi de pronunciar al respecte.
