Raimat va viure la setmana passada uns dies de sarau amb la seva Festa Major. L’EMD va aprofitar per fer una exposició a la primera planta del consistori per “reivindicar” el seu passat romà. Així ho van explicar Ivan Fernàndez, president de l’EMD, i Xavier Calomarde, historiador i regidor de Raimat. La mostra històrica estava composta per 10 restes de l’època romana, com bols de terra sigillata (una ceràmica comuna a l’Antiga Roma) hispànica i sud gàl·lica. Un dels bols, concretament, procedia de La Rioja; això es va poder saber per un segell a l’interior de la base de l’estri. Un dels bols està data entre el 40 i el 60 aC.
L’exposició ‘Raimat Romana’ va estar disponible fins aquest divendres. Ara tornen a estar a l’Arxiu Arqueològic de Lleida. La primera investigació, feta el 1956 al Claver pels jesuïtes, es va fer “sense cap criteri arqueològic i” i es van trobar algunes restes, tot i que es van perdre.
Les restes actuals van ser trobades per l’arqueòleg Arturo Pérez. La troballa va establir que Raimat a l’època romana va ser una zona “eminentment agrícola” que va perdurar del segle I aC al 3 dC. Calomarde va afegir que es tractava d’una zona de pas entre Ilerda i Osca, i on primava el cultiu de vinya i olivera. Allí hi havia una casa amb una superfície d’uns 600 metres quadrats. “Hi vivia gent rica, ja que tenien esclaus”, va dir Calomarde. La casa va ser cremada perquè “es van trobar restes de cendra”.
L’historiador va remarcar que a Raimat no hi va haver presència ibera, tot i que sí que n’hi va haver al Tossal de la Saira. A banda del Claver, hi va haver dues zones més romanes.
