El Departament de Salut ha posat en marxa el primer banc públic de microbiota fecal de l’Estat. Es tracta d’una iniciativa pionera que vol trencar amb els tabús existents, garantir l’equitat arreu de Catalunya i estendre l’innovador tractament a tots els centres del sistema sanitari públic català (SISCAT). És una aposta liderada pels hospitals de Bellvitge i el Clínic amb el Banc de Sang i Teixits i l’Organització Catalana de Trasplantaments. Els seus impulsors han defensat l’eficàcia de la teràpia en pacients amb infeccions recurrents pel bacteri Clostridioides difficile i han apuntat que en el 90% de casos evita recaigudes. La iniciativa obre la porta a promoure la recerca i aplicar el tractament en altres patologies com alguns càncers.
El projecte d’innovació van començar de la mà de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital Clínic, on, des de l’any 2014 s’han dut a terme 171 trasplantaments de microbiota fecal. Ignasi Carrasco, director de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut, ha explicat que els dos centres sanitaris van aliar-se per presentar la iniciativa de crear un banc de microbiota català a una convocatòria de projectes transformadors que va impulsar la conselleria. Així, ha dit que finalment la iniciativa va ser una de les 181 seleccionades per rebre ajudes valorades en 60 milions d’euros fins al 2026. En aquesta línia, ha defensat que aquesta innovació “apropa una prestació per trencar una malaltia no molt comuna, però que té moltes dificultats per resoldre’s i fa accessible aquest tractament a tota la ciutadania de Catalunya independentment d’on es trobi”.
En aquest mateix sentit s’ha expressat Jordi Guardiola, cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari de Bellvitge, que ha apuntat que la iniciativa té un doble objectiu. Per una banda, vol estendre aquesta modalitat terapèutica a tot el sistema públic de salut per garantir l’equitat qualitat i la seguretat del procediment, i per altra, pretén promoure la recerca per a poder aplicar aquest tractament en altres malalties: “Aquesta investigació seria totalment impossible sense aquest banc”, ha assegurat Guardiola que ha concretat que ha obert la porta a plicar la teràpia a diferents tipus de càncer i trastorns metabòlics.
A hores d’ara, però, ha explicat, el trasplantament de femta només s’usa en pacients amb infeccions recurrents originades pel bacteri Clostridioides difficile. Aquesta és una afecció intestinal greu, sovint associada a l’ús d’antibiòtics, que pot causar diarrees persistents, deshidratació i, fins i tot, posar en risc la vida del pacient. Segons Guardiola, pop de 2.500 persones de tot Catalunya pateixen una infecció per aquest bacteri cada any. El 25% dels casos recauen després del primer tractament amb antibiòtics convencionals i el 40% experimenten una segona recaiguda. “L’administració de microbiota fecal té un èxit extraordinari en aquests pacients, donat que més del 90% que reben un trasplantament es curen”, ha dit Guardiola que ha matisat que prop de 200 persones podran beneficiar-se del tractament gràcies al nou banc.
Alts requisits per ser donant
Amb tot, Begoña González, responsable del Programa de Donació i Trasplantament de Microbiota Fecal a l’Hospital Clínic de Barcelona, ha afirmat que els requisits per ser donant de femta són elevats. De fet, ha apuntat que només el 5% de les persones que s’ofereixen a donar la seva femta els compleixen. Ha assenyalat que han de ser persones que tinguin entre 18 i 50 anys, hàbits saludables, no patir cap malaltia, no haver pres antibiòtics en els darrers tres mesos i no haver viatjat fora de la Unió Europea en els últims sis mesos.
Segons González, aquests individus arriben als hospitals de Bellvitge o al Clínic a través de la Unitat de Donants del Banc de Sang i Teixits i han de passar una entrevista exhaustiva, una bateria de proves i analítiques i un cultiu de femta per descartar la presència de patògens. L’especialista ha dit que si els candidats superen totes aquestes proves, es consideren aptes i poden fer donacions de forma regular durant dos mesos. “Aquestes es congelen i es mantenen en quarantena i finalment es fa un nou cribratge per confirmar que les mostres poden usar-se en pacients”, ha afegit.
Ha indicat que els donants fan la seva donació al seu domicili i que una empresa especialitzada s’encarrega de recollir les mostres i traslladar-la als laboratoris dels centres sanitaris: “És un procés prou complex i segur”, ha manifestat. Pel que fa al trasplantament en si, ha garantit que “és un procediment ambulatori senzill que es pot fer a través d’una colonoscòpia o administrant al pacient una quinzena de càpsules gastroresistents que s’alliberen al colon o al final del budell prim”.
Trencar tabús i conscienciar la ciutadania
Els responsables del nou banc de microbiota han subratllat la necessitat de conscienciar la ciutadania que aquesta mena de donacions “també poden salvar vides”, ja que aquesta pràctica no està tan estesa com la donació de sang, teixits o òrgans. “El grau d’altruisme en el donant de femta és més alt que el del donant de sang, perquè manipular femta no ens agrada a ningú”, ha apuntat el doctor Guardiola que ha remarcat que a aquest fet se li suma la problemàtica que el percentatge de potencials donants que després s’acaben aprofitant és molt petit.
Joan Ramon Grífols, director assistencial del Banc de Sang i Teixits (BST), també ha considerat que cal fer molta pedagogia en saber explicar a la població “què és aquesta mena de donació i què implica” perquè “comporta un compromís molt alt i s’han de complir tota una sèrie de paràmetres perquè un donant sigui elegible”.
Un cas d’èxit
Un dels casos d’èxit és el de Santiago Marco, que va patir la infecció per aquest bacteri poc temps després d’haver pres una tanda intensa d’antibiòtics a causa d’una pneumònia: “Em vaig aixecar un dia amb uns dolors abdominals que pensava que em moria”, ha explicat. Va anar al metge de capçalera de la seguretat Social i li van recomanar menjar arròs bullit. Com que no va experimentar millora, va anar al metge de la mútua que va diagnosticar-li una infecció de “Clostridioides difficile”. Ha dit que van receptar-li antibiòtic i van donar-li l’alta, però que tres setmanes després va recaure i van tornar-lo a ingressar i tractar amb antibiòtics.
El pacient ha narrat que “com a l’hospital tenia temps” va començar a informar-se sobre la patologia a través d’Internet i va descobrir que existia un cercle viciós d’antibiòtics i recaigudes que podia arribar a comprometre la seva vida. “Portat per la meva curiositat vaig descobrir que hi havia el trasplantament de microbiota i que Bellvitge ho feia de forma pionera”, ha apuntat. Ha dit que va escriure al doctor Guardiola sense esperances que li contestés i que, per la seva sorpresa, el metge va respondre-li i va proposar-li que es desplacés a Bellvitge en cas que tornés a patir una recaiguda. D’aquesta forma, quan va tornar a emmalaltir, va traslladar-se al centre sanitari on els metges van sotmetre’l a un tercer tractament amb antibiòtics i van comunicar-li que la solució implicava fer-li el trasplantament: “Jo tenia molt clar que a altres països funcionava i no tenia cap problema de sotmetre’m a un trasplantament de femta”, ha afirmat.
Així, ha dit que finalment li van fer una colonoscòpia per fer realitat el trasplantament de microbiota: “Vaig estar una nit ingressat i em vaig curar”, ha relatat l’home que s’ha mostrat molt satisfet de l’experiència. Ha reconegut que poc després de la intervenció va tenir algunes digestions pesades durant un temps, però ha afirmat que mai més ha patit una altra recaiguda. Marco ha manifestat que aquesta teràpia va canviar-li la vida i ha insistit en la importància que existeixi el banc per propiciar aquestes donacions: “Estic molt agraït al donant, i espero que tothom que passi una situació com la meva pugui tenir l’opció de curar-se”, ha sentenciat.
