El comerç local a Lleida està en auge o s’ha quedat estancat?
Realment, està patint un canvi molt ràpid. Però no només a Lleida. A tot Catalunya i Espanya també hi ha aquests canvis. Nous sectors com la venda en línia està transformant tota la forma de fer que teníem fins ara de vendre. El comerç sempre s’ha adaptat, la qüestió és que ara amb Internet ho hem de fer molt més ràpid. A més, cal fer front al problema del recanvi generacional, que és el motiu pel qual tanquen més establiments. I també ens hem hagut d’adaptar als nous horaris dels consumidors.
I com s’afronta el problema del relleu generacional? Cada cop hi ha més negocis tancats a Lleida…
Bàsicament, cal dignificar molt més el sector. La voluntat de servei del comerç hipoteca moltes vegades el botiguer i ha d’obrir més hores per poder atendre els clients. Els horaris ara s’estan racionalitzant més. Si no cal obrir un dissabte, perquè el negoci ho permet, no s’obre. Si les noves generacions s’adonen que no cal estar tan lligat, potser es podria afavorir el relleu. I això també influeix en la contractació. Moltes vegades al meu negoci quan diem que es treballa de dilluns a dissabte, frena la incorporació perquè la gent ja no vol treballar els dissabtes. I també s’hauria de modificar l’horari d’obertura i tancament.
En aquest sentit, ja col·laboren amb Slow Shop.
Sí. Està visualitzant aquest tema amb el qual tots hi treballem. Ells a Lleida han agafat la bandera d’aquesta racionalització i com des de Pimec Comerç també hi estem a favor, hi donem el nostre suport.
I l’Administració pot ajudar amb el recanvi generacional?
Bé, és evident que sí. Podria donar, com fa amb altres sectors, moltes facilitats. Siguin fons perduts o crèdits tous, però perquè qui agafa l’empresa com a relleu, ho faci de forma favorable, com a mínim, per tenir una bona arrencada. L’Administració ja s’involucra, però de forma tímida.
I com és que a l’Eix és on es veuen més establiments tancats?
Bàsicament per una cosa. L’Eix té una fortalesa que és la capacitat perquè les marques s’hi instal·lin. Però això té la seva cara i la seva creu. Precisament, que vinguin les grans cadenes disposades a pagar molts diners per estar allí, provoca que els propietaris de la resta de locals apugin els preus. A més, unint amb el que deia abans. Els hàbits del consumidor han canviat. Ara no necessiten anar a l’Eix per saber què volen o què no, ja que ho poden trobar al web. Per tant, si un nou promotor ha de pagar lloguers alts, però amb la incertesa que la gent hi vagi, molts cops s’ho repensarà abans d’obrir. Ara estar a un bon lloc, ja no és tan indispensable com abans.
Una mostra és la Zona Alta…
Precisament. El fet de no tenir franquícies ha fet que hagi après a dinamitzar-se molt bé. I sense l’ajuda de l’Administració. A l’Eix hi ha molta activitat de dinamització promoguda pel mateix govern, que opta per aquesta zona abans que d’altres. Això ha fet que la Zona Alta hagi sabut ‘capejar’ millor que l’Eix aquests últims dos anys.
I l’estat del comerç local als barris quin és?
Han estat els grans abandonats. Actualment, estem pagant les conseqüències d’haver posat sempre el focus en una zona i deixar de banda la resta. Ara estan intentant recuperar el Centre Històric. Una zona comercial que era d’excel·lència l’han deixat degradar. Ara és un ‘gueto’. Però això també passa amb Balàfia, el Secà, Pardinyes o Cappont. La realitat comercial als barris és completament diferent de la de l’Eix o la Zona Alta, i s’ha de treballar en conseqüència. La situació va provocar que algunes associacions de comerciants dels barris es veiessin afectades. Des de fa un any, hem contractat un tècnic, conjuntament amb la Paeria, perquè revitalitzi les entitats i faci activitats de dinamització als barris.
Parlant dels barris. S’ha anat massa lent amb la revitalització dels mercats municipals?
És la mostra que s’han abandonat els barris. Ens ho han justificat com a canvis del consum, que ja dic que existeixen. Però a moltes ciutats, inclús més petites que Lleida, els mercats municipals funcionen perfectament. Jo crec que es van deixar al seu dia “si funciona bé, i si no, tampoc hi farem res”. Jo crec que es van deixar morir per part de la Paeria.
I un motor (un ‘súper’) és necessari en un mercat municipal?
Abans crec que sí, perquè no hi havia cultura de mercat i un motor arrossegava la gent als locals. Però ara no ho crec. Tenim una marca potent de productes locals com els de l’Horta i la cultura ha canviat. Si hi ha d’haver una ‘locomotora’, optaria per una petita, en tot cas.
Tocaria parla sobre Torre Salses. Com afecta el comerç local, precisament, quan la Paeria sembla voler revitalitzar-lo?
El comerç de Lleida és solvent i està preparat que puguin venir. Sempre hem defensat que aquest model comercial que és Torre Salses hauria d’estar al centre de la ciutat, per això defensàvem el Pla de l’Estació. El projecte de Torre Salses va néixer fa anys per la fuga comercial de Lleida que deia que perdíem 500 milions d’euros a l’any. Però és que Barcelona també té una fuga del 20%. A més, és impossible evitar-la, només que te’n vagis de vacances, ja consumiràs fora.
Però és necessari el complex?
Entenc que abans la gent pogués demanar un complex així a Lleida, però els estudis fets deien, precisament, que el lloc escollit no era l’adequat. Encara més, deien que era el pitjor. Posar el focus a la perifèria significa que la gent deixarà d’entrar a la ciutat. I no només afectarà el comerç lleidatà, sinó que el de la demarcació. I si a això hi afegim que cada cop posen més traves per aparcar o circular a Lleida, és una mostra que el comerç se’n ressentirà.
