Parlar de Pepita Calvet als Mangraners és parlar de part de la història del barri. La “senyoreta Pepita” (així la recorda tothom) va ser la dona encarregada de gestionar la guarderia de la parròquia que va obrir el 1962 al barri. 63 anys enrere, quan va obrir l’espai, es va fer una crida a les mares perquè deixessin els infants allí, “així elles podien contribuir en l’economia de la zona i podien anar a treballar”, va explicar Salvador Alba, qui va mostrar el cartell informatiu de l’època. Pepita Calvet, nascuda a Castelló de Farfanya el 1920, va transformar-se des d’aquell instant “en la mare” de tota una generació. Ara, al cap de 16 anys de la seva mort, quatre exalumnes volen rendir-li tribut i recaptar diners per posar-li una làpida al cementiri. “Era una qüestió que tots parlàvem i mai ho tiràvem endavant. Ara és el moment”, va dir Mariano Cano, impulsor de la proposta. Fins a finals de juliol, a la Cafeteria Lourdes, tothom que vulgui homenatjar-la podrà deixar el seu record en una guardiola fins a assolir els 600 euros que costa la pedra.
“Els nens i nenes dels Mangraners no t’obliden”, serà la inscripció que hi haurà a la làpida, va comentar Cano. “Els fills que mai va tenir volem que sàpiga que la recordem”, va afegir. Al seu costat, una de les exalumnes es va emocionar en parlar d’ella. “Si som tots aquí, és pel seu record”, va dir Salvador Alba, un altre dels infants que Calvet va ‘criar’. “Era una bellíssima persona, res era seu. Tenia molta caritat per tothom”, van tractar alguns dels ja adults exalumnes. Mariano Cano va recordar com ella els donava dinars, “ens feia jugar, ens va tractar com si fóssim fills seus”.
La “senyoreta Pepita” té un carrer al seu nom des del 2012, just darrere d’on vivia i on treballava, a la travessera entre els carrers Cervià i Joan Gavarra. Va exercir com a mestra fins que el 1986, la Paeria va fer-se càrrec de la guarderia i ella va continuar com a catequista. Ara, els exalumnes volen completar el seu sentit homenatge a Calvet. “Volem que sàpiga que els seus fills i filles mai l’oblidarem”.
