L’estiu està sobrevalorat. La xafogor ofega mentre que els fogots són queferosos, atès que desencadenen molèsties difícils de combatre. Endemés, els incendis amenacen els estius destruint ecosistemes, minvant la salut i agreujant el canvi climàtic. Aquest any, les pluges han estat combustible d’incendis a Catalunya, perquè els arbres morts per la sequera han fet créixer el sotabosc i, per tant, la propagació del foc. Les hectàrees de terreny cremades a la Segarra i a l’Ebre en són evidències. Nogensmenys, la superfície cremada són camps abandonats, car Ponent i l’Ebre són terres pelades oblidades pel govern. La pagesia disminueix i és el rebost de Catalunya. La ignorància vinguda des de la capital catalana és espatarrant, essent provinciana aquesta incapacitat de mirar-se el país sencer, citant Xavier Vega. El dolor d’ulls s’anomena oftalmàlgia i de la distribució espacial de terreny se’n diu geografia. Cal situar la Catalunya plena al mapa per evitar serradures als ulls.













