Com moltes mares, fa cinc anys que penso i escric amb una mà mentre amb l’altra acaricio la meva filla, que reclama la meva atenció tan bon punt goso desviar-la un instant. Des del dia que va néixer, va tenir clar qui seria la seva presonera. “A aquesta nena li passa alguna cosa”, em va dir la fotògrafa, frustrada per no poder-li fer les típiques fotos newborn. Vaig pensar que potser tenia raó, però de seguida em van venir al cap els savis consells de Nietzsche, que ens conviden a escoltar els instints. La nena estava incòmoda: unes mans estranyes la manipulaven i ja sabia que no eren les de la mare. Allà vaig intuir el seu primer acte de rebel·lia. I també que començava, entre les dues, un llarg camí a contracorrent.
Sessió: No iniciada
