El jutjat mercantil número 2 de Barcelona ja pot dictar sentència del judici en el qual Just Eat reclama a Glovo 295 milions d’euros per competència deslleial pels avantatges derivats de fer servir autònoms. Aquest divendres ha acabat la quarta jornada del litigi en la qual la demandant ha denunciat que la posició de domini de Glovo és “il·lícita” i es basa en “la fugida del dret laboral”. Al seu torn, la demandada ha exposat la “ineficiència” de Just Eat que busca “guanyar als jutjats el que no guanya al mercat” per les seves “desastroses decisions de negoci”. Segons l’empresa catalana, els estalvis derivats de fer servir autònoms, en cas de ser-hi, estarien bloquejats per fer front a multes.
La defensa de Just Eat, a càrrec del despatx Pérez Llorca, ha apuntat que Glovo vol crear una “ficció” per dissimular que és una empresa de repartiment que utilitza riders com a treballadors i “que organitza l’activitat per tenir el màxim benefici econòmic”. Els representants legals de la companyia amb seu a Holanda han denunciat la “llibertat fictícia” dels repartidors i els “artificis cosmètics” que fa servir la demandada per estalviar-se pagar les cotitzacions a la Seguretat Social i complir les restriccions que marca l’Estat dels Treballadors, cosa que els correspondria si tota la plantilla fos assalariada.
Els advocats de Just Eat han argumentat que Glovo ha obtingut un “estalvi substancial de costos” basant-se en una “fugida del dret laboral” que els ha permès arribar a una posició de “predominança, de moltíssim avantatge” que ara “li permet tornar a un sistema de compliment sense perdre els beneficis”. En aquest sentit, Glovo ha anunciat que a partir de l’1 de juliol adopta el model laboral i, en el transcurs del judici, ha afirmat que la relació laboral ja s’aplica en el 80% dels repartidors.
Els lletrats de la demandant han assenyalat que l’avantatge competitiu il·lícit respecte a la competència els ha permès oferir preus més baixos i expandir-se ràpidament en el mercat, “estrangulant els competidors”. En concret, han assenyalat que el model flex que buscava incrementar l’autonomia dels riders i segons el qual els repartidors poden escollir un multiplicador de la comanda, és una “fal·làcia absoluta” perquè el 96% del total es feien amb el més baix.
El relat de Just Eat ha continuat afirmant que el benefici econòmic de fer servir autònoms provoca un “cercle virtuós per l’incomplidor i un cercle viciós per la resta” perquè converteix el mercat “en un joc impossible pels que compleixen”. La demandant ha apuntat que Glovo pot tenir una “velocitat superior, operativitat nocturna” millor resposta als pics de demanda, no pagar salaris continuats, no respectar descansos ni haver de fer front a pujades de sou.
Els lletrats de Just Eat han admès que Glovo continuaria dominant el mercat si fes servir assalariats, però la distància amb Just Eat seria molt menor. “L’avantatge de Glovo no és accidental, ni imaginat, sinó estructural i deliberat”, han esgrimit.
Els arguments de Glovo
Al seu torn, la defensa de Glovo, que ha exercit el despatx Uría Menéndez, ha assegurat que la reclamació de Just Eat és una “mera suposició” que no acredita en cap cas la posició d’avantatge competitiu il·lícit. Segons els advocats de la plataforma d’origen català, Just Eat ha plantejat un exercici de “luminotècnica i jocs artificials” i pretén “guanyar els jutjats el que no guanyen al mercat”. La defensa de Glovo ha insistit que la seva competidora ha pres “decisions de negoci desastroses” i han qüestionat si serien “tan ineficients” com ells quan laboralitzin tota la plantilla.
Segons la demandada, els estalvis derivats de fer servir autònoms, en cas de ser-hi, estarien bloquejats a nivell comptable i no es poden dedicar ni a pagar comissions més baixes, ni a més publicitat ni a exclusivitats amb restaurants, tal com acusava Just Eat al plet.
Els lletrats han afegit que aquests recursos no es podrien invertir “en res” i, per tant, no podrien haver servit per millorar la posició al mercat perquè la companyia ha hagut de fer front a multes per part de la Inspecció de Treball i de preveure provisions “molt abundants” per afrontar futures sancions.
D’altra banda, han assegurat que els inversors de Glovo no estan disposats a finançar l’empresa descomptant aquest risc i han recordat que la Inspecció de Treball ha estat “darrere de la companyia des del primer moment”. Glovo ha rebatut els càlculs que ha presentat Just Eat tot argumentat que en un escenari de laboralitat “no és realista” afirmar que totes les plataformes “seran igual d’eficients, tindran els mateixos marges i els mateixos costos” i, per tant, ha esgrimit que cal tenir en compte el funcionament de cada model de negoci per comparar-los.
En la primera sessió, Just Eat va assenyalar que el model de Glovo de promoure un model de contractació amb autònoms va provocar una reducció “significativa” dels seus marges empresarials. La companyia nascuda a Dinamarca va acusar Glovo de fer polítiques de promoció i expansió agressives finances amb els beneficis que els suposa a nivell de cost no haver de fer front a les despeses de tenir una plantilla assalariada, a diferència seva. També va assenyalar Glovo per instar restaurants a prescindir dels seus repartidors per imposar el seu model basat en autònoms
Glovo va assegurar davant del jutge que preferia un model d’autònoms perquè el repartidor també ho prefereix i va negar que la plataforma tingui exclusivitats amb restaurants, rebaixant-ho a un acord entre socis preferents. La companyia fundada per Oscar Pierre i Sacha Micaud fer servir el suport d’Illa i dels sindicats en l’acte del desè aniversari celebrat aquesta setmana per defensar-se.
