El Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a Os de Balaguer (Noguera), va viure ahir una jornada històrica en procedir-se a l’obertura de les dues osseres on es considera que hi ha les restes dels Comtes d’Urgell; Ermengol X, el promotor del panteó; els seus pares Àlvar i Cecília de Foix, i el seu germà Àlvar II, vescomte d’Àger. Instal·lades al Monestir des de 1967, quan van arribar procedents de l’església de Vilanova de la Sal, les osseres s’havien mantingut intactes fins ahir, quan es va descobrir el que hi havia a dins de les capses metàl·liques, en un acte que va generar força expectació.
Carme Alòs, directora del Museu de la Noguera, va remarcar la importància d’aquestes restes si es confirmessin les identitats, ja que “serien els únics ossos de Comtes d’Urgell que tenim coneguts i accessibles”. Per tant, afegia, “podem estudiar-les i les dades que ens donin poden ser molt importants pels estudis, tant dels Comtes d’Urgell com de la nissaga Cabrera, a la qual pertanyen”.
Núria Armentano, antropòloga del Museu d’Arqueologia de Catalunya i que liderarà els estudis a partir d’ara, va detallar quin serà el procés. Primer, al llarg d’aquesta setmana, “es farà un estudi antropològic rutinari” a la biblioteca del Monestir, on es van obrir les caixes, per a comprovar “si els resultats són compatibles amb les dades que tenim”. Així, primer s’ha de revisar si, efectivament, corresponen a quatre persones, tres homes i una dona, i les seves edats –”hauríem de trobar una persona de 60 anys i tres d’uns 30”–. Després, si aquests primers indicis van confirmant les sospites de què es tracta de les restes dels Comtes d’Urgell, començaria una segona fase de l’estudi per aprofundir i conèixer tot el que sigui possible amb altres analítiques. Entre elles, explicava Armentano, “planificarem estudis genètics per veure el parentiu, si realment són germans, pares i fills, i també de radiocarboni perquè ens situï la cronologia”, un procés que habitualment suposa uns mesos, segons explicava.
De moment, donat que no era possible saber del cert si les osseres contenien el que s’esperava, tot i les referències escrites, sembla que el recorregut ha començat amb bon peu, ja que almenys sí es va poder comprovar que les restes semblaven correspondre a quatre persones.
Robert Porta, director del Monestir de Santa Maria de les Avellanes, explicava que aquesta actuació “coincideix amb el projecte de dignificació del panteó dels Comtes d’Urgell a través de les reproduccions dels sepulcres”. Els originals, que van ser venuts l’any 1906 pel banquer Agustí Santesmases (que havia comprat el Monestir), actualment estan exposats al museu The Cloisters de Nova York, així que el Monestir va encarregar aquestes reproduccions per substituir-los. La primera, del vescomte Àlvar II d’Àger ja es va instal·lar fa uns dos anys i ara ja està pròxima a arribar la d’Àlvar i Cecília de Foix. “És un sepulcre doble amb moltes complexitats, però creiem que cap al setembre o octubre ja les tindrem”, assegurava. Porta també es felicitava pel “treball en xarxa” de les institucions, que ha permès abordar aquesta important iniciativa.
Per la seva banda, Marina Miquel, subdirectora general de patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic, va explicar que al 1967, en arribar al Monestir, ja es va fer un estudi de les restes, a càrrec de reconeguts catedràtics de la Universitat de Barcelona, tot i que “les limitacions metodològiques d’aquells anys van restringir el potencial informatiu que es va extreure”, mentre que ara “podem caracteritzar-les de forma més precisa i tenim l’oportunitat de dignificar-les”.
Un cop finalitzin tots els estudis necessaris, la intenció és que les restes òssies de cada una de les quatre persones puguin ‘descansar’ de manera definitiva dins de les respectives reproduccions dels sepulcres quan estiguin enllestides.
