“Rígidos los cuerpos, los maniquíes bailan. Con el rojo de sus labios y el brillar de su cabello… Fiesta de los maniquíes, no los toques, por favor”. Aquesta cançó dels inoblidables Golpes Bajos és la primera que m’ha passat pel cap quan, amb gran decepció, he repassat la cartellera de concerts que ens han preparat per a la Festa Major.
Trobo a faltar festes com la del 2008 quan va passar amb glòria per aquesta ciutat un autèntic remolí anomenat Juliette Lewis al capdavant de la seva banda The Licks, una encertadíssima aposta d’una artista coneguda com a actriu per pel·lícules com ‘Abierto hasta el amanecer’ que ens va donar un autèntic recital a manera de la Iggy Pop femenina.
El millor és que es compti amb propostes musicals de la ciutat perquè quan nedàvem a l’abundància era realment difícil colar-se al programes de festes, si no era per qüestions concretes com la publicació d’un disc o una imminent gira lluny de les nostres fronteres. Molts eren els grups que es queixaven perquè no hi havia manera d’actuar al seu propi poble.
Tot i això amb l’arribada de la crisi, que ja no abandonarem mai, la filosofia va canviar ja que els ajustaments de pressupost convidaven a omplir el cartell amb ofertes més barates, les quals es trobaven amb els nostres. Va ser quan els grups i solistes de Lleida van començar a tenir protagonisme. Un dels premis que més sedueixen els músics és poder actuar davant del seu propi públic i si pot ser en plenes festes de la ciutat, doncs millor.
Que cada any comptin amb els grups ‘de casa’ bé, però no entenc els caps de cartell d’enguany. “Fiesta de los maniquíes, no los toques”… Oh yeah!
