La sala d’apel·lació de la Sala II del Tribunal Suprem ha rebutjat diversos recursos d’apel·lació contra la resolució del magistrat Pablo Llarena de no aplicar la llei d’amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín i la resta de processats pel delicte de malversació. En concret, no ha estimat recursos de Puigdemont, Comín, l’Advocacia de l’Estat, la Fiscalia i el partit Vox en diferents sentits contra la resolució de Llarena. D’altra banda, l’alt tribunal no veu procedent plantejar una qüestió de constitucionalitat al Tribunal Constitucional o una prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
El tribunal argumenta que la decisió de Llarena no contravé la voluntat del legislador perquè aquest va introduir en el tràmit parlamentari una modificació en la llei d’amnistia i va disposar la inaplicació de la mateixa al delicte de malversació quan s’hagués actuat amb un “propòsit de benefici personal de caràcter patrimonial”, el que obliga el tribunal, diu, a interpretar aquesta excepció.
Segons el Suprem, quan la norma estableix aquesta excepció no ho fa amb la claredat que invoquen els recurrents. La literalitat, continua, no diu que només pugui entendre’s com a benefici personal de caràcter patrimonial l’increment tangible i directe del patrimoni del subjecte.
Al seu parer, s’ha d’incloure tant l’increment dels actius patrimonials com el no detriment del passiu. “Un subjecte es beneficia patrimonialment quan s’incrementa el seu patrimoni però també quan el seu patrimoni no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics”, continua el Suprem, que considera que els investigats es van beneficiar patrimonialment en tant que “van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van endossar despeses a l’administració autonòmica, sense que aquella iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic”. “La interpretació realitzada no és extravagant”, conclou.
