L’avantprojecte de llei de medicaments i productes sanitaris aprovat aquest dimarts pel Govern aspira a millorar l’accés als fàrmacs amb un nou sistema de preus que impulsarà als genèrics i bio similars i altres mesures com la prescripció infermera i fisioterapeuta o la substitució farmacèutica.
La despesa pública en farmàcia bat cada any màxims a Espanya i només en 2023 va superar els 27.700 milions d’euros; amb aquesta norma que actualitzarà la política farmacèutica al nostre país, el Ministeri de Sanitat calcula un estalvi de més de 1.300 milions d’euros anuals, això sense comptar amb altres 150 milions derivats de la reforma del copagament que escometrà més endavant.
Les seves principals mesures són:
Actualització del Sistema de Preus de Referència (SPR)
El SPR fixa la quantia màxima finançada per la sanitat pública per presentacions de medicaments incloses en agrupacions homogènies, que contenen com a mínim dos fàrmacs amb el mateix principi actiu i dosi.
Amb l’actual model s’igualen els preus de medicaments equivalents al del preu més baix, la qual cosa acaba fent que els preus coincideixin encara que no sempre siguin els més baixos.
Ara es crearà una forqueta perquè els que estiguin fora del preu de referència no quedin exclosos del finançament, i això permet a les empreses que presentin ofertes cada sis mesos.
Es millora així la competitivitat fent més àgil la incorporació de genèrics i bio similars i permetent a més als que estiguin per sobre del preu de referència a tenir un finançament parcial.
També habilita la possibilitat d’excloure els medicaments estratègics i de revisar a l’alça el preu d’alguns quan es posi en risc el subministrament.
Prescripció per principi actiu
Per a fomentar l’ús racional de medicaments, les receptes es faran per Denominació Oficial Espanyola (DOE) -o Denominació Comuna Internacional (DCI)- del principi actiu, encara que podrà fer-se per denominació comercial sempre que vagi acompanyada d’ell.
L’AEMPS establirà les agrupacions homogènies de medicaments equivalents entre si i el pacient podrà triar entre ells.
És a dir: quan vagi a la farmàcia pel seu medicament, si no existeixen uns altres igualment dispensables, se li donarà el prescrit.
Si n’hi ha i el pacient no té preferències, el farmacèutic haurà de donar-li el de preu més baix; si vol un diferent que estigui dins de la forqueta de preus seleccionats, se li donarà sense cobrar-li la diferència; i si opta per un que estigui fora d’aquesta forqueta, haurà d’abonar la diferència amb el de menor preu de l’agrupació homogènia.
Un exemple clar és el paracetamol; si es prefereix el gelocatil, haurà de pagar-se la diferència respecte al que tingui el preu més baix de la forqueta.
Quedaran exclosos els medicaments en processos crònics, pacients vulnerables o amb problemes d’adherència i fàrmacs no substituïbles.
Substitució farmacèutica
El farmacèutic podrà dispensar un medicament substituïble al prescrit quan hi hagi una falta puntual de la presentació receptada, per exemple, a donar sobres en lloc de comprimits si no els té en aquest moment. En situacions de desproveïment, l’Aemps establirà els medicaments substituïbles pel qual falta.
Prescripció infermera i del fisioterapeuta
Podran prescriure determinats medicaments en l’àmbit de les seves competències, com fan ja odontòlegs i podòlegs.
Medicaments de primera prescripció
Seran aquells establerts per l’AEMPS subjectes “a una primera prescripció després d’un diagnòstic que, per la naturalesa recurrent, d’aparició episòdica i clínica recognoscible de la condició que tracten, pot ser dispensat al pacient en successives ocasions sense prescripcions addicionals durant un període de temps determinat sota el consell professional farmacèutic”.
Les persones amb migranya, per exemple, ja tindran les seves triptones per sempre en la seva recepta sense haver d’anar per una nova quan se li presenti una crisi.
Impacte mediambiental
El prescriptor tindrà en temps real la informació sobre el preu del medicament i el seu impacte mediambiental, que mai prevaldrà sobre la salut.
Innovació incremental
S’incorpora com un criteri a tenir en compte en els procediments de decisió de preu i finançament.
La innovació incremental són millores en els medicaments que, mantenint el principi actiu ja autoritzat, suposen modificacions en la posologia, la formulació o la forma d’administració, o bé la combinació de fàrmacs, que milloren l’efectivitat, seguretat, tolerància i propietats farmacocinètiques, així com en l’adherència.
Enfortiment de l’autonomia estratègica i de la cadena de subministraments de medicaments
L’avantprojecte introdueix una sèrie de mesures reguladores per a reforçar la necessitat que els laboratoris comptin amb plans de prevenció de problemes de subministrament o escassetat dels seus medicaments i l’obligació que informin l’AEMPS davant possibles problemes de qualitat o de fabricació que afectin el subministrament.
Es defineixen els “medicaments estratègics”, contemplant la possibilitat que el Govern adopti mesures extraordinàries per a garantir l’accés a aquests fàrmacs en situacions d’emergència, com una crisi sanitària en l’àmbit europeu.
Així mateix, es faculta el Ministeri a establir modalitats de compra conjunta en l’àmbit nacional o europeu en situacions en les quals aquesta opció sigui preferible a la compra desagregada.
