Amb motiu del massiu èxode de ciutadans que aprofitaran els dies de Santa Setmana per viatjar pels quatre punts cardinals de la nostra geografia, s’activen campanyes que tracten de conscienciar els conductors que agafar el volant és “incompatible” amb manipular el mòbil i que tampoc no pot beure ni consumir substàncies estupefaents.
Aquesta mesura, igual que la celebració religiosa, ens remet a molts a la nostra tendra infància ja que a finals dels seixanta la Dirección General de Tráfico va utilitzar la cançó ‘Amigo conductor’, original de María Figueroa però popularitzada per Perlita de Huelva, per a una de les seves campanyes: “Precaución amigo conductor, la senda es peligrosa y te espera tu madre o esposa para darte un abrazo de amor”, resa la lletra.
Conduir un cotxe no és cap joc i són molts els mortals que s’han deixat, se segueixen deixant i es deixaran la pell a l’asfalt. Segurament que tenim més d’un familiar, amic o conegut que la carretera se l’ha endut al Gran Hotel de forma prematura. Per això cal tenir precaució extrema: “Precaución amigo conductor, tu enemigo es la velocidad; acuérdate de tus niños que te dicen con cariño: No corras mucho papá”, continua la cançó.
Després va arribar una altra campanya convidant a optar pels viatges amb ferrocarril. Sota l’epígraf de “Papá, ven en tren” es va intentar sense èxit que disminuïssin els desplaçaments per carretera. El problema és que de vegades, per molt previngut que un sigui, al pitjor la sort està tirada i un altre xoca amb tu i et fa la Pasqua.
Perquè malauradament hi ha massa bojos al volant que es prenen al peu de la lletra la cançó dels Ilegales: “Soy un macarra, soy un hortera, voy a toda hostia por la carretera”. En aquesta injusta vida, moltes vegades els justos paguen pels pecadors. Tot i això, no cal baixar la guàrdia. Pols ferm al volant, endavant, bon viatge i recorda la cançoneta: “Precaución amigo conductor”… Oh yeah!
