L’escriptora, actriu, productora i directora cultural Estel Solé va presentar ahir a Lleida la seva novel·la ‘Aquest tros de vida’ (Columna), que va ser guardonada amb el Premi Ramon Llull 2025. “És un retrat hiperrealista en cru i no edulcorat del que suposa ser una dona, mare i treballadora amb ambicions laborals i també sobre les parelles heterosexuals amb fills i les desigualtats que hi ha sobre la taula”, explica l’autora.
El relat es posa en la pell de la Lena, una dona científica que pateix dos sotracs vitals que exemplifiquen moltes de les temàtiques que aborda, com la conciliació familiar o la precarietat laboral com a eix central, però també més d’altres com “l’eutanàsia, el dol perinatal, la dignitat en la pobresa o la culpa”. Així i tot, coneixerà l’Abel, “un home que em permet fer el retrat d’una altra generació, la dels nostres pares” i que li dona espai a Lena per a “l’imprevist positiu”. I ho desenvolupa tot “amb ritme, acció i adrenalina”.
Pel que fa al Premi Ramon Llull, Estel Solé diu que “encara ho estic vivint amb una certa innocència, no era conscient de la gran magnitud que tenia” i afegeix que “el més important són els quatre anys, però el premi em convida a mirar enrere i a valorar el fet de no haver-me rendit, perquè moltes vegades he estat a punt”.
Quant a la seva producció literària en el futur, assegura que “encara no sé com he escrit aquesta”, així que de moment no té al cap una altra novel·la. I també manté l’activisme cultural, per exemple en la codirecció del cicle Perifèria Cultural, que fa “una defensa absoluta de la sobirania alimentària i de la cultura catalana i occitana” i del que anuncia que “farem molts esdeveniments a terres lleidatanes”.
