Aquest cap de setmana s’acaba el Ramadà. Els musulmans han estat durant un mes fent dejuni i abstinència de sol a sol, sense provar ni aigua per donar culte a Alà, el nom del seu Déu. No és gens fàcil aquest gran sacrifici que fan.
Aquest any el Ramadà ha coincidit en part amb la quaresma. Als cristians se’ns demana que la comencem amb dejuni i abstinència el dimecres de cendra i que els divendres ens abstinguem de carn i fem algun sacrifici, abstenint-nos de quelcom que ens agradi, que preguem més i que donen caritat als pobres, cosa que podem fer donant a ONG i entitats que s’hi dediquen, a casa nostra i a tot el món.
Serveix per quelcom el sacrificar-nos voluntàriament d’algun desig legítim? Doncs sí, de molt. Tenir el control sobre el nostre cos i ment és molt important, és poder exercir la llibertat. Està dominat pels instints és una esclavitud que ens obliga a fer coses que no voldríem i desprès en patim les conseqüències negatives. Tenim un cos material que sustenta una ment que pensa, un “cor” amb sentiments, i un esperit que ens orienta i omple de sentit.
Per viure feliç calen els quatre elements alineats, tenir-los en compte a l’hora de prendre decisions i no esgotar-nos lluitant contra cap d’ells. El sentit que li donem a la nostra vida, el per a què vivim, –l’esperit– ha de guiar els altres. Hem de cuidar el cos fent exercici i no maltractar-lo amb mals hàbits i alimentació per tal estar sans i forts al màxim possible per dur a terme el que considerem és la nostra missió, i dominar i orientar els nostres sentiments vers la missió amb racionalitat, tenint la ment orientada cap a assolir les nostres fites.
Els sentiments, els desigs que sorgeixen dels nostres instints, costen de regular i orientar. Cal entrenar-se, i la pràctica periòdica d’abstenir-nos de donar-los gust és una bona manera d’aconseguir-ho. Controlar i dominar la ment tampoc és fàcil.
Experimentem que quan volem concentrar-nos en una cosa o deixar la ment en blanc, ben aviat ens venen pensaments que ens ho dificulten i desconcentren. Hi ha tècniques com el ioga i altres orientals i el mindfulness que ens ajuden. La oració n’és una de molt eficaç, especialment en algunes de les seves formes, i ens obre a ajudar als altres, no és sols per autoajuda. Estem acostumats al consumisme, a donar gust als nostres instints i no ens agrada l’esforç que suposa mantenir una vida coherent.
Quan apareixen restriccions per problemes inesperats, com el Covid-19 amb tots els sacrificis que vam haver de fer, ens revelem i podem patir inclòs malalties mentals al no saber com superar la crisis.
Aprenguem dels immigrants, dels seus esforços i sacrificis per poder arribar a casa nostra, molts jugant-se la vida, en recerca d’una vida més digne que la que pateixen a casa seva. Aprenguem de les altres tradicions religioses, com de l’Islam, i de les tradicions orientals. Pels cristians seguir les pràctiques Quaresmals no sols és seguir unes normes, sinó que té efectes positius sobre nosaltres.
