Toni Baró emprèn, des de fa un any, la seva segona legislatura al càrrec de la FAVLL (Federació d’Associacions Veïnals de Lleida) amb el front obert d’apropar el moviment dels barris als joves, just quan l’associacionisme es troba en un “bon moment” a la ciutat, després d’alguns anys.
En quin punt es troba l’associacionisme veïnal?
Jo crec que estem en un bon moment. Algunes vegades he dit dolç, però és un bon moment. Hem recuperat credibilitat i múscul. Algunes associacions fa 70 anys que existeixen. Hi ha problemes que no solucionen les administracions i nosaltres som una de les veus més autoritzades. Estem a tot arreu, a tots els barris i hi va havent relleus. El gran relleu actual del moviment veïnal és femení. Encara que estigui parlant un home. (Riu.)
I com s’ha aconseguit el relleu femení?
Amb la passa endavant feta amb el moviment feminista i el #MeToo s’han adonat que les dones sempre hi són i sempre hi han estat. Per això és una qüestió que s’ha de tractar i s’ha de fer una passa més endavant. Actualment, tenim més presidentes dones que homes. De les 41 associacions que tenim, per una o per dos, les dones superen els homes. En un futur estic segur que hi haurà una dona presidenta de la FAVLL. S’ha de dir que costa perquè les dones tenen la càrrega al damunt i els costa fer el pas i assumir la responsabilitat.
I econòmicament està bé la FAVLL?
Econòmicament no, però potser és el menys important. No estem malament. Rebem subvencions per poder funcionar la Federació. Vull destacar que la Paeria és l’única entitat que ens dona suport regularment. Clar que, a canvi, nosaltres fem moltes coses als barris que si no, no es farien. He de recordar que el moviment veïnal està darrere de les tres curses històriques de Lleida. Ara estem en uns 160.000 euros de pressupost, però vam arribar a estar en 106.000 per a totes les activitats.
Entenc, doncs, que va bé inclús en aquest estat?
La gent té ganes de fer coses als barris. Organitzem festes i estem pendents de molts altres actes.
I les noves generacions són un bon relleu per al moviment veïnal?
Aquesta és la pega. És que és molt difícil. Els joves ho tenen malament. Han de ‘pencar’ molt i cada vegada independitzar-se es fa més tard. I ja no dic formar una família. També t’he de dir, jo em vaig implicar a partir dels 40 anys. A més a més, hi ha una altra part del moviment juvenil que és més ‘extra’ i vol estar fora del sistema. Les nostres esperances és que les dones facin la passa endavan.
El moviment veïnal pot frenar certes tendències socials de l’actualitat?
Crec que tindrem un paper important en frenar aquesta onada conservadora. El moviment veïnal sempre ha tingut una tendència progressista, però també he de dir que en té una tradicionalista, en el sentit de conservar les tradicions de viure bé al barri i conservar, per exemple, el teu carrer. Això pot ser conservador, però no ho relacionem amb la marginalitat, ni el racisme com altra gent.
Noten el suport de l’Ajuntament?
He de dir que vam passar una època dolenta, on semblava que es confiava més en plataformes que en moviments. Però he de destacar que hem tornat a tenir la mà a l’esquena de la Paeria. El suport es dona de dues formes: amb la participació formal a, per exemple, les comissions informatives i al Consell de Ciutat. Però també, com deia, econòmicament. És cert que aquest és cada vegada més minso, però és l’única línia de subvenció que tenim. La Diputació algun cop ens ha ajudat, tanmateix és puntual.
Fa un temps parlava de “patates calentes” a Lleida. Quines són?
El primer que necessitem és el POUM. Crec que no s’està fent malament del tot, perquè està basat en l’anterior i s’està modificant. El que sí que demanaria és un consens, el més ampli possible, tot i les discrepàncies comercials que hi puguin haver. Tenim també el desenvolupament urbanístic. Semblava que faríem una involució de no sortir cap a fora i aprofitar el que hi havia a dins. Ara continua l’aprofitament, però ja estem creixent i necessitem habitatge assequible. Una altra qüestió seria la fuga de talent.
I alguns altres reptes?
La presó, com ja vaig dir, que és un equipament obsolet i que s’hauria de veure com es gestiona la nova. També la neteja i la jardineria per tenir una bona autoestima de ciutat. La seguretat… Però hem de veure com incorporar la gent incívica perquè compleixi. Hi ha dues formes: amb educació, però també amb sancions. I l’altra ‘patata calenta’ seria el transport, tant urbà amb una millor gestió de busos, com la connexió amb la resta del territori. A més, hem de fer un model de ciutat en perspectiva de gènere, però no només feminista.
Expliqui’s…
Ha de ser amable amb les persones que vagin en cadira de rodes. Lleida no ha de tenir barreres arquitectòniques. Ha de tenir també un bon teixit comercial de barri que es mantingui. I, a més a més, veure com encaixem les persones nouvingudes amb les quals porten generacions. Però no ho hem de fer amb falsos paternalismes, ni xenofòbia, ni racisme.
I l’Horta seria una altra de les qüestions principals?
A l’Assemblea General de la CONFAVC hem plantejat una proposta de resolució per una transició energètica justa i sostenible. Per això hem demanat que la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya assumeixi la qüestió de les renovables. Estem en un moment que es parla molt d’aquestes energies, però s’han de fer bé. El que no pot ser és que es fabriquin aquestes energies lluny d’aquí, però després ‘trinxin’ l’Horta. No s’han de perdre terres de conreu, ni perdre la gent de l’Horta.
I, finalment, què suposa per a Lleida acollir la 40a Assemble General de la CONFAVC?
Està fet en clau, ho vam proposar nosaltres. Som potents i les autoritats ens respecten. Pel moviment veïnal, acollir l’Assemblea és una afirmació de la feina feta. A més, la vicepresidenta de la CONFAVC és de Lleida, la Jos Farreny.
