La majoria de titulats universitaris en les àrees de medicina, disseny o tecnologia són de classe alta, situació que no es dona en llengües o intervenció social, segons un estudi d’AQU Catalunya. Així, en medicina i ciències biomèdiques hi ha un 58,5% dels titulats de classe alta, i només un 11,8% de classe baixa. En canvi, en titulacions d’intervenció social hi ha un 28,3% de classe alta i un 32,5% de classe baixa.
L’estudi mostra també que les diferències salarials i d’inserció entre classes socials s’expliquen més per aquesta tria en els àmbits d’estudi que no per l’estatus. Tot i això, conclou que l’ascensor social funciona, ja que un 42% dels titulats aconsegueixen feines de rang superior que les que tenien els seus progenitors.
L’informe ‘Equitat en la inserció laboral i la mobilitat social dels graduats i graduades de les universitats presencials catalanes’ conclou que al sistema universitari català hi ha “estratificació horitzontal”, segons va apuntar el responsable del treball, Josep Lluís Mateos. Això significa que hi ha diferències entre les titulacions pel que fa al prestigi social i això té un efecte en la composició de les aules. Així, les classes socials altes tendeixen a matricular-se més en titulacions que tenen més bona inserció laboral o una nota de tall més elevada.
L’estudi revela també que els centres públics de Barcelona i la seva àrea metropolitana tendeixen a tenir un percentatge de classe alta inferior als dels centres privats d’aquest mateix àmbit geogràfic. Els centres no metropolitans, en canvi, tenen una distribució més igualitària de la població titulada independentment de la seva titularitat. L’informe afegeix que són aquests centres metropolitans els que tenen més proporció de persones de classe baixa i, per tant, són els que afavoreixen més a l’ascensor social. En el subàmbit d’intervenció social a les universitats públiques no metropolitanes és el que té més població titulada d’entorns menys privilegiats. En canvi, vuit de cada 10 titulats en medicina i ciències biomèdiques d’un centre privat i metropolità són de classe alta.
Josep Lluís Mateos va destacar que, de tot plegat, es pot concloure que les diferències en la inserció s’expliquen més per la tria dels estudis que no pas pels estatus socials. Així, s’apunta que no hi ha pràcticament diferències en els percentatges d’ocupació a temps complet segons la classe social.
L’informe ha permès també comprovar que la universitat continua sent un ascensor social, però el president de l’AQU, Francesc Xavier Grau, va dir que aquest ascensor “no arriba a les mateixes plantes”. El 42% dels titulats al sistema universitari català aconsegueixen feines de rang superior que les que tenien els seus pares. A més, els que es titulen en centres públics no metropolitans tenen encara més probabilitats de pujar aquest ascensor social, ja que els seus centres tenen una població titulada més diversa pel que fa al nivell ocupacional familiar.
La UdL estrena a Alpicat, Torà i la Pobla les noves Aules d’extensió universitària, i en total ja en té 33
Alpicat, Torà i La Pobla de Segur estrenen Aules d’extensió universitària (AEU). Amb aquestes, ja seran 33 les que funcionaran arreu de la demarcació de Lleida sota la tutela acadèmica de la UdL.
Ahir el rector, Jaume Puy, les presidentes de les AEU d’Alpicat i Torà, Isabel Bellet i Esther Llopis, de forma respectiva, i el president del Comú de Particulars de la Pobla, Àlex Bosch, van signar els convenis de col·laboració entre les entitats i la UdL, amb l’objectiu de facilitar i “potenciar la formació al llarg de la vida”.
Alpicat i Torà ja han començat l’activitat amb 170 i 109 persones inscrites. La de la Pobla ho farà en uns mesos.
Alerten que la universitat pública s’està “deteriorant”
CCOO va alertar ahir del “deteriorament” que estan tenint les universitats públiques, davant d’una aportació “minvada” que depèn “fonamentalment” de les taxes de matrícula, que suposen una mitjana de 1.400 euros per estudiant a l’any. “L’infrafinançament”, segons el sindicat, “afecta la qualitat del sistema públic en benefici del privat”. A Catalunya, el 20% dels ingressos de les universitats provenen de les matrícules.
Des de CCOO es va criticar també que la universitat pública ofereix un “nombre de places inferior al de sol·licituds de primera opció a totes les branques de grau”, això provoca que l’alumne vagi a una privada o a un altre territori.
