Anem a fer unes consideracions per reflexionar, encara que sigui predicar en el desert. La Constitución, el dogma de fe intocable de fa gairebé 50 anys, diu en un del seus articles: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i han d’establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació. La comunitat participarà a les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics”. Fa riure tot plegat. Si mirem al voltant i ens hi fixem no hi ha ni una frase d’aquest article que sigui veritat (qui vetlla perquè es compleixi la Constitució?). No tothom viu dignament, els poders públics fan de tot menys promoure les condicions per complir el dret a un habitatge i ja no parlem d’impedir l’especulació, que és més bé tot el contrari. La realitat és que és gairebé impossible trobar un habitatge com cal i que es pugui pagar, perquè caldria parlar també dels mísers salaris, que fa que molta gent sigui pobre tot i tenir feina. I així ho diuen les entitats socials, que alerten que la quarta part de la població viu en risc de pobresa de manera “enquistada”. Caldrà suposar, doncs, que els governants faran alguna cosa… Efectivament, la faran. Estem salvats: han anunciat l’augment de la despesa en armament.
Sessió: No iniciada
