La frase Fes-me un bizum ja forma part del llenguatge quotidià. Des que es va crear el 2016, aquesta eina ha revolucionat els pagaments electrònics a Espanya, amb una mitjana de 35 bizums per segon, i ja representa el 95% de les transferències immediates i el 53% del total de transferències de la zona SEPA. Però com que Hisenda som tots, i seguint l’estela de Vinted i Wallapop, el Govern espanyol està treballant en un reial decret que es publicarà pròximament i incorporarà, entre altres novetats, els canvis que afecten les plataformes de pagaments mòbils com Bizum. “Quan el reial decret entri en vigor, els bancs hauran d’informar Hisenda sobre els ingressos que empresaris i autònoms rebin mitjançant pagaments mòbils com Bizum”, explica Benjamí Anglès, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i expert en dret financer i tributari.
Bizum ja supera la xifra de 28 milions d’usuaris i 82.000 comerços associats, i el 2024 en aquesta plataforma es van dur a terme gairebé 1.100 milions d’operacions per valor de més de 44.000 milions d’euros, segons dades de la mateixa empresa. “Fins avui, les entitats bancàries estaven obligades a informar anualment Hisenda sobre els cobraments que rebien els empresaris i autònoms mitjançant targetes de dèbit o de crèdit, sempre que superessin els 3.000 euros”, comenta el professor Anglès. Doncs bé, amb els canvis que s’anuncien, s’elimina aquest límit i també s’inclouen els ingressos rebuts a través de Bizum o altres sistemes de pagaments electrònics, independentment del domicili del pagador i del de l’entitat financera que gestioni el pagament.
L’Agència Tributària podrà revisar els teus bizums
“A partir d’ara, els bancs i altres entitats gestores hauran de presentar declaracions mensuals per informar sobre els imports i els comptes destinataris d’aquests ingressos, de manera que l’Agència Tributària coneixerà les dades i les quantitats rebudes pels subjectes que utilitzen aquest tipus de plataformes per facturar les seves activitats i serveis”, afegeix.
En principi, aquest canvi legal no afecta els usuaris particulars que utilitzen Bizum o altres mitjans mòbils per enviar diners, especialment quan aquests enviaments es facin entre familiars o amics i no superin els 10.000 euros anuals. “No obstant això, el fet que Hisenda pugui arribar a conèixer la seva existència i disposar de les dades dels destinataris dels pagaments, faria públics, als ulls d’Hisenda, uns actes que fins ara es podien percebre com a exclusivament privats”, adverteix l’expert en dret tributari de la UOC.
“De manera que, quan s’efectuï un pagament a un empresari o autònom mitjançant un sistema mòbil a canvi d’una activitat o servei, totes dues parts hauran de ser conscients que aquesta operació podrà ser coneguda per l’Agència Tributària”, exemplifica. A partir d’aquesta informació, les autoritats tributàries podran fer les comprovacions i inspeccions que considerin oportunes per determinar-ne la correcta tributació.
D’entrada, aquestes comprovacions i inspeccions recauran sobre els subjectes passius obligats a declarar i tributar per aquests ingressos, però atès que la tecnologia permet identificar l’origen dels pagaments, no és descartable, segons Anglès, que també es puguin enviar requeriments d’informació als pagadors perquè expliquin i confirmin el motiu i el contingut de les operacions.
