’Citius, altius, fortius’ és el lema olímpic per excel·lència. Nascut en els Jocs de París de 1900, prové del llatí i significa “més ràpid, més alt, més fort”, encara que el més curiós és que el seu origen res té a veure amb l’esport professional, si no com a lema utilitzat pel col·legi francès de Arceuil per a definir els assoliments esportius de l’alumnat.
L’esclat de la pandèmia va deixar de banda els resultats esportius per ficar a prova un cap més la resiliència i imaginació dels esportistes, que d’un dia per l’altre es van veure tancats a casa sense saber fins quan, però conscients que no podien perdre el seu estat de forma i encara menys llençar la tovallola.
Mentre les federacions i organismes esportius mundials decidien què i com fer-ho per arreglar el problema, va tocar recórrer a l’enginy i la pandèmia ens va deixar imatges inoblidables.
N’hi ha que es van buscar els recursos necessaris per improvisar un gimnàs al garatge de casa o convertir el jardí en una zona d’entrenament. Fins i tot alguns afortunats que podien accedir a una piscina ho van aprofitar per entrenar-hi. Realment curiós era veure piragüistes amb les seves canoes en piscines de deu metres.
D’altres ho van tenir més complicat, però no van defallir. Les garrafes d’aigua de cinc o deu litres servien de pesos o fins i les escales de casa de circuit per fer cames. En qualsevol cas, abandonar no era opció.
En l’àmbit col·lectiu va ser més complicat davant la impossibilitat de fer entrenaments en grup. Totes les competicions es van ajornar, o fins i tot cancel·lar. Fins i tot els Jocs Olímpics de Tokio, que van passar del 2020 al 2021.
El treball dels preparadors físics dels clubs va ser clau per programar el manteniment dels esportistes mentre les federacions trobaven solucions. La immediata va ser jugar les competicions considerades professionals a porta tancada i amb moltes precaucions com ara tests diaris, no compartir ampolles de beguda o evitar les mostres d’afecte en les celebracions.
Així vam viure imatges icòniques com els grans estadis i pavellons buits, però que també van servir per poder sentir les veus dels protagonistes en directe.
Però no tots els esports, ni totes les categories, van ser considerades professionals i algunes competicions es van cancel·lar o es van reprendre amb calendaris de fins a quatre partits en una setmana. A Lleida, els més perjudicats van ser el Lleida Esportiu, que es va quedar sense play off, i el Força Lleida, que va baixar.
Sortosament, però, el lema olímpic va imperar i l’esport lleidatà va tornar amb més força que mai.
