Dijous d’aquesta setmana el Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictat una resolució sobre un aspecte concret, però rellevant, del procés d’autodeterminació que hem estat vivint a Catalunya durant aquests darrers anys. El Tribunal ha decidit no admetre a tràmit les quatre demandes interposades per dos membres de la mesa i 30 diputats del Parlament que es va constituir al mes de gener de 2018 i que va acabar el seu mandat l’any 2021.
En tots quatre procediments s’impugnaven les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional Español en què se suspenien els efectes de determinades resolucions del Parlament i s’advertia els membres de la mesa per tal que s’abstinguessin de donar curs i no permetessin els debats i votacions sobre qualsevol nou projecte que pretengués reproduir els acords que ja havien estat declarats i anul·lats pel mateix Tribunal Constitucional.
Les decisions del Tribunal Constitucional ara impugnades eren totes de l’any 2019 i es referien a projectes aprovats pel Parlament aquell mateix any i als posteriors que es poguessin debatre en el mateix sentit. La discussió no s’estava referint directament, per tant, a cap dels acords del Parlament o del Govern de l’any 2017. Però si que hi estava molt directament relacionada.
Efectivament, el que havia fet el Tribunal Constitucional era adoptar mesures d’execució de les seves pròpies sentències anteriors per intentar evitar que el Parlament intentés debatre i aprovar noves resolucions que reproduïssin allò que ell ja havia declarat inconstitucional. I entre aquestes sentències en què es basava hi havia les que havien anul·lat declaracions i lleis des de l’any 2015, que havien justificat i emparat el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
Els diputats demandants consideraven que aquestes decisions del Tribunal Constitucional vulneraven els seus drets a la llibertat d’expressió i reunió i, en tant que eren representants elegits democràticament també desconeixien el dret dels ciutadans a participar en eleccions lliures i que els diputats electes deliberessin sobre allò que volguessin.
El Tribunal d’Estrasburg, en una extensa i complexa decisió, rebutja aquests al·legats i declara les demandes inadmissibles. En essència, el Tribunal considera que les mesures adoptades pel Constitucional Español per fer complir les seves sentències constitueixen limitacions admissibles i justificades en una societat democràtica i que no procedeix, per tant, tirar endavant les demandes presentades.
És rellevant fer notar, però, que el Tribunal Europeu no es pronuncia sobre la correcció o no d’aquelles primeres sentències, que no havien estat impugnades en aquest procés. Allò que diu és que el Constitucional podia impedir –inclús mitjançant la incoació de procediments penals– que el Parlament contravingués el sentit d’aquelles sentències.
El Tribunal de Drets Humans te encara pendents nombroses demandes relacionades amb el ‘procés’. Sembla evident que cap d’elles arreglarà allò que no es va fer bé políticament. Però si que encara confio que puguin esmenar violacions flagrants dels drets de moltes de les persones que hi van intervenir.
