Hem encarat, com tantes vegades, el camí de Gerb. Quina meravella és la Noguera, i quins tresors amaguen llera i tossals! La sinuosa carretera que, resseguint el Segre, arriba fins a Camarasa, vigilada per la Mare de Déu del Castell, passa pel mig del poble, que viu encarat al pantà, un mirador de somni. Som a Sant Llorenç de Montgai, un nucli petit que podria aplegar tantes llegendes com el llac Ness. La imatge, si fas el tomb al pantà enfilant la presa, és de boira baixa, una mena de miracle sensorial: cases a la riba de color pedrós, una atleta fent piragüisme a primera hora, com un estel fugisser d’aigua, projectant un reflex irreal, hipnòtic pel llambreig i gairebé catàrtic, que es balda entre allò que som i la nostra memòria genealògica.
Sessió: No iniciada
