La setmana va començar amb la marxa al Gran Hotel de Roberta Flack a causa de l’ELA amb 88 ‘takos’. Des de llavors, la famosa cantant de R&B em té ‘Matándome suavemente con su canción’, una melodia que em torna a la feliç dècada dels 70 quan a les discoteques hi havia un apartat per al ‘lento’ que ens convidava a ‘bailar pegados’ amb la noia que més ens agradava.
‘Killing Me Softly With His Song’ -títol original- suggereix una barreja de dolor i plaer, com si la cançó revelés veritats íntimes d’una manera dolça però dolorosa. Tanco els ulls i sento els dolços moments de quan ballava ‘el lento’ amb l’amor aquell que segur sap a qui em refereixo. Sonaven l’‘Angie’ dels Stones, el ‘Sampa pa’ ti’ de Santana, però també aquesta gran cançó de Roberta Flack que forma part de la banda sonora de la vida de molts.
Docs bé, la també pianista va ser la primera artista a guanyar dos premis Grammy consecutius a millor cançó, el 1973 i 1974, quins bons temps amb el Bus -després Magic Bus- com a autèntica escola de rockeros d’aquesta ciutat. Aquesta marca ha estat igualada després únicament per U2 i Billie Eilish.
L’anterior cançó de Roberta Flack premiada va ser ‘The First Time Ever I Saw Your Face’ que el sempre excel·lent Clint Eastwood va utilitzar per al seu debut com a director el 1971 a la pel·lícula ‘Escalofrío en la noche’. És clar que aquesta gloriosa artista ens ha deixat una empremta inesborrable. Per sempre, Roberta Flack… Oh yeah!
