Si Bob Marley estigués viu, el dia 6 passat hauria complert 80 ‘takos’ i segur que seguiria amb el seu missatge de pau i amor a sobre dels escenaris, amb les seves rastes com a trofeu de la natura al cap i el seu canut de marihuana als llavis per obrir les portes de la percepció. Aquest gran músic jamaicà, malgrat la seva curta carrera, va ser el màxim responsable de la globalització del reggae.
Nascut el 1945, el cantant va morir amb només 36 anys i llavors la seva proposta musical havia aconseguit creuar tota mena de fronteres. La clau va estar a la publicació de discos des dels inicis dels setanta, ja que Bob Marley & The Wailers es va manejar com a grup de rock que va debutar el 1972 amb ‘Catch a Fire’. Un altre factor és que les lletres parlaven de temes com la transformació social, el rebuig al colonialisme i l’autoemancipació, aconseguint que el reggae esdevingués la banda sonora de la dissidència política.
En aquest sentit, cal ressenyar que la globalització del reggae també va generar canvis a les eleccions generals de Jamaica. El músic va ajudar a millorar la imatge i l’economia del país caribeny fins al punt que el seu lloc de naixement i casa seva són llocs d’interès turístic actualment. El món veu Bob Marley com un símbol de pau i no és estrany que a molts llocs arribi a l’estatus d’altres personatges com Martin Luther King o Ghandi.
La seva música convida a somiar en un món molt millor de pau, amor i llibertat. Bob Marley, forever… Oh yeah!
