Imaginem que Lleida és l’ambaixada de la natura dins el territori català, potser exagerem, però per un moment fiquem al sac els parcs naturals com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, la fauna i flora excepcionals, la conca de l’Ebre i les Terres de Ponent amb el contrast de les terres fèrtils i dels paisatges i arquitectura agrícoles, fiquem al sac la necessitat de crear un nou model de gestió i desenvolupament sense intermediaris que permeti a la gent del territori viure del que fan. I si no ho podem ficar al sac, fiquem-nos-ho al cap, necessitem reeducar-nos i sensibilitzar-nos, no sé amb quines eines, no sé si ha de ser des del govern o ens hem d’organitzar d’una altra manera perquè sigui sostenible i puguem continuar imaginant.
Sessió: No iniciada
