Noé Cuesto Rodrìguez és un jove de 25 anys de la Ribagorça que ha passat dos mesos a València ajudant els afectats de la dana i que ha aconseguit coordinar un grup de 150 voluntaris per recuperar la casa d’una família de Torrent.
Noé viu a Vilaller, però em cita per parlar a la Vall de Boí perquè s’hi sent molt vinculat. De petit va viure a Boí i el seu pare està enterrat a Taüll. Amb 25 anys, ha viscut una experiència a València que ell resumeix amb una paraula: gratitud. De fet se l’ha tatuat al cap darrere l’orella esquerra, al costat d’un altre tatoo dedicat a la seva padrina.
Noé té formació en hostaleria i cocteleria i també és professor d’esquí snow. En el moment en què es va produir la Dana estava sense feina i acabava de comprar-se una furgoneta, que s’ha convertit en la seva companya inseparable aquests dos mesos a València. Va decidir apuntar-se de voluntari en el comboi de furgonetes que va sortir de la Ribagorça el 7 de novembre. Va marxar carregat de material, sense saber quant temps estaria a València, i ja pel camí la benzinera d’Areny li va regalar l’import del primer dipósit del viatge.
Va arribar a València amb gran quantitat de bolquers i lleixiu, però la primera entrega va ser un fracás perquè al destí asignat, el col·legi de Paiporta, estaven saturats d’això, així que va decidir anar repartint el material pels carrers a la gent que ho necessitava, acompanyat de dos amics voluntaris, el Frank i la Jeanette, començant el seu periple en solitari. El que li anava sobrant ho va poder guardar en un local d’un veí del poble.
La primera nit a València va dormir a la furgoneta i a partir de la segona nit i durant uns deu dies va dormir amb amics voluntaris de Madrid i Sevilla a la casa d’uns veïns de Torrent, el Carlos i la Lorena, i es va dedicar a repartir pinso de gats i gossos pel carrer i a servir menjar calent per Paiporta, Torrent i Catarroja, a través de Chefs Solidarios i escoltats per la policia. Durant la segona setmana va intensificar la seva presència a xarxes, especialment Instagram. on va començar a explicar el seu dia a dia com a voluntari i a demanar donacions, i va decidir coordinar grups de voluntaris per netejar pàrquings i residències canines. En aquest moment va col·laborar amb un altre voluntari de la Ribagorça, l’Alberto, que ajudava a través de SOS Valencia.
A Alzira va aplegar 40 voluntaris i es va bolcar en la recuperació d’una residència canina, de la que va haver de marxar i emportar-se tot el material recollit després d’assabentar-se que el seu propietari estava denunciat per maltractament animal. El tema dels animals afectats per la Dana el va deixar de moment aparcat, desbordat pel gran nombre de gossos i gats perduts i abandonats, a l’espera de sumar-se a un projecte d’Aldaia de crear un gran refugi animal per als afectats.
INSTAL·LAT A TORRENT
El 17 de novembre, el Noé va tornar a la Ribagorça per fer unes gestions i el 22 va tornar a marxar cap a València, on va instalar-se uns dies en el pis d’un amic a Catarroja, propetari d’un taller mecànic que li ha arreglat de forma gratuïta unes quantes de les punxades de roda que ha patit la seva furgoneta.
Després de dormir en una residència militar i a la furgoneta, va instalar-se a Torrent on va conèixer tres famílies que necessitaven ajuda per recuperar les seves cases. I allà, el 24 de novembre, va conèixer el Ramon, membre d’una d’aquestes famílies. Des d’aquell dia i fins al final de la seva experiència a València, el Noé ja no es va moure de Torrent i va començar el seu projecte més emotiu i intens: la recuperació de la casa del Ramon i la seva dona, la Manoli. De les tres cases, una de les famílies va renunciar a tornar-hi, una atra que no la tenia com a primer habitatge la va oferir perquè hi mengéssin i dormíssin els voluntaris, i la tercera família, la del Ramon i la Manoli, van demanar ajuda perquè hi volien seguir vivint.
S’havien quedat sense accés, ni llum, ni aigua ni mobles, i l’Ajuntament els tenia abandonats perquè no donava a l’abast. El Ramon i la Manoli estan jubilats i els seus fills no viuen aprop i no els podien ajudar de manera inmediata, així que el Noé va reunir 30 voluntaris, que van arribar a ser 80 en algun moment, i va començar a demanar donacions per treure fang, delimitar el perímetre de la casa, refer l’accés, restituir tots els serveis bàsics, amoblar-la de nou, obtenir electrodomèstics i mà d’obra per a pintura, fusteria i lampisteria. Es van aconseguir donacions per valor de 4.000 euros de particulars, empreses i grups d’arreu de l’Estat com Bajos de la dana.
Àngel Gaitàn, conegut empresari de València, va donar la màquina que va arreglar l’accés a la casa. També es va aconseguir salvar i netejar records de la casa, com fotografies.
Hi van anar treballant de forma intensiva i desinteressada, mentre convivien a estones amb el Ramon i la Manoli, que compartien amb els voluntaris paelles valencianes, xerrades, abraçades, llàgrimes i rialles. Finalment quan ho van tenir tot acabat i colocat, van preparar una sorpresa per al Ramon i la Manoli, que van estrenar meravellats la seva casa, com a nova.
CASA COM A NOVA
Noé va oficiar l’acte de lliurament el 23 de desembre amb un discurs emocionant i la presència de tots els voluntaris, fins a 150, aplegats en un grup de whats anomenat Voluntarios Cuesto (cognom del Noé). Noé va rebre també una sorpresa aquell dia: la visita de la seva mare, la Sara, des de Vilaller, que es va unir a la festa.
El Ramon i la Manoli s’han convertit en la segona família del Noé, és com un fill per a ells, i s’ha establert un vincle tant fort entre ells que el Noé es va quedar a passar el Nadal amb ells a la casa. No va desaprofitar l’ocasió i a Torrent va fer de Pare Noël i va repartir regals entre els més petits.
El 30 va tornar a casa, per passar Cap d’Any i Reis amb la seva família a Vilaller, i a l’espera de començar a treballar a la temporada d’hivern a la neu. Després de passar comptes econòmics, materials i sentimentals, el balanç de l’experiència és de 700 euros gastats de la seva butxaca, la furgoneta intacta després de molts avatars i una sensació de gratitud i solidaritat amb ell mateix i amb els altres. La seva mare, la Sara, n’està molt orgullosa. El Noé sempre li havia dit que volia fer un voluntariat. Va deixar fluir la seva fe i esperança dia a dia i el seu esforç va donar fruits.
Es pot dir que, amb aquest viatge a València, sol, amb només 25 anys, i amb tota la feina feta, el Noé s’ha doctorat en voluntariat.
