Entre els traspassats recents del vell 2024 hi ha persones que mereixen, més que dedicatòries, que els llegim i escoltem.
Comencem per una anècdota. Jimmy Carter ha estat el primer –crec que l’únic– president dels Estat Units que ha estat a Lleida. Visita no oficial a la Seu Vella. Curta, seguint l’atracció que li causà el monument vist des de l’autopista. Essent expresident, havia fundat un centre dedicat a la resolució de conflictes i donava conferències sovint dedicades a la Pau. L’any anterior havia publicat un llibre Palestine: Peace Not Apartheid que encara ressona. Un diumenge d’agost de 2007, venia de participar a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i es presentà, sense avisar, al monument. Gràcies al treballador del monument, eventual i sol en aquell moment, va poder deixar la seva signatura a Lleida amb dues paraules: wonderful i peaceful. Dos qualificatius molt encertats per a la Seu Vella. Sense que això ens faci oblidar els problemes del seu mandat ni l’actitud de l’imperi americà al món sencer, els presidents que l’han succeït, inclòs el que retorna aquest gener, no han estat pas millors.
Va morir uns dies abans, Federico Mayor Zaragoza. Actiu fins als darrers dies amb els seus articles i alguns poemes, aquest científic català amb arrels tortosines va tenir una intensa carrera professional que el va dur a la direcció general de la Unesco en un mandat llarg i fructífer. Amb més intensitat encara, l’any 2000 creà la Fundación Cultura de Paz i ha esdevingut un referent ineludible i un exemple de compromís. Va estar en diferents ocasions a Lleida, jo en recordo tres, i en alguna ocasió vam poder parlar. Sorprenia la proximitat i la sinceritat del personatge. El seu discurs actual, escoltant-lo d’un exministre de les dretes en impecable vestit i corbata, resulta molt més radical i transformador que els eslògans banals d’unes esquerres sense solidesa ni memòria. La seva anàlisi de la realitat i el seu coneixement del planeta i les persones han contradit l’estereotip i han estimulat l’acció positiva pels Drets Humans allà on ell ha pogut incidir.
No es tracta, doncs, d’aparença. Treballar per la pau es fa des de tots els estaments, a tot arreu, en tot moment i de moltes maneres. Necessitem el seu exemple pel 2025. Gent de Pau, gràcies!
