Felip Castell, que era tinent d’alcalde de Balaguer, va agafar els trastos de soldar i es va dedicar a tallar les baranes del pont. Una gota freda havia provocat pluges gegantines a les capçaleres dels rius i tot apuntava que el Segre es desbordaria d’un moment a l’altre. Hi havia nervis aquell 7 de novembre a Balaguer. Era el diumenge de Festa Major i moltes famílies dinaven mentre Felip Castell, comunista de pedra picada i llavors a les files del PSUC, treballava pel bé comú. Al riu hi havia firetes i l’envelat i l’alcalde Gallego va donar l’ordre de que comencessin a desmuntar. Pintaven bastos i així va ser. L’aigua s’ho va emportar tot i si Felip Castell no hagués tret les baranes del pont segurament la presa que va fer el viaducte hagués estat encara major. Salto 42 anys i me’n vaig a l’octubre d’enguany. A quarts de quatre del 29 d’octubre vaig veure per les xarxes rius desbordats passant pel mig de pobles valencians. No hi podia quedar ningú viu allí en cas de quedar atrapat. Però el president Mazón encara dinava. També hagués pogut dinar Felip Castell aquell diumenge del 1982 i segurament no ho va fer. O ho va fer a corre-cuita. Però ell va estar al peu del canó.
Sessió: No iniciada
