Va ser el símbol del Balaguer industrial. Una ciutat que ja no és i que es va acabar el 1993 amb el tancament d’Inpacsa, una crisi de la que la ciutat no s’ha acabat de recuperar mai. Però en peu encara queda la que va ser l’emblema de la fàbrica de paper: la xemeneia. Es va construir el 1974 en només 22 dies, fa 80 metres i dempeus encara mira fit a fit l’antiga capital del Comtat d’Urgell i enguany complex mig segle d’història.
Diu la crònica de LA MAÑANA del diumenge 19 de maig del 1974 que la xemeneia es va construir per “eliminar tot el pols de la fàbrica”. Es va fer molts anys després de la construcció de la Inpacsa (Industrias del Papel i la Celulosa, S.A), una empresa que fa fundar la família Porcioles, l’exalcalde de Barcelona vinculat des de sempre a Balaguer. Era l’any 1956 però la xemeneia va tardar dos dècades en arribar. Segons relata la crònica, que va acompanyada d’un generós reportatge gràfic signat per Josep Gómez Vidal, el primer fotògraf que el diari va tenir en nòmina, la xemeneia es va fer en només 22 dies i es van utilitzar 21 tones de ferro i 625 de formigó. La xemeneia la va construir l’empresa Técnicas Especials, S.A. (TECNES) i els especialistes que van treballar en l’obra ho van fer en torns de nit i de dia per poder-la tenir-la acabada amb el temps rècord de 22 dies.
L’interior de l’estructura es va revestir amb 42.500 mahons “per suportar la possible corrosió dels gasos evacuats”. Mentre es col·locaven, segons relata la crònica del diari, un altre equip d’operaris van muntar l’escala d’accés a la coronació de la xemeneia i l’anell de coronació. Tot i que l’obra es va fer amb només 22 dies, la xemeneia va tardar un mes en entrar en funcionament. Ho va fer el 30 de juny.
La crònica de LA MAÑANA relata que la base tenia un diàmetre de 4,80 metres i de 2,45 metres a la part superior. Com és evident, les vistes eren espectaculars. I Josep Gómez Vidal les va captar des de baix i des de dalt, d’on segons diu el reportatge s’hi veia “un altra Balaguer diferent i més atractiva”. Afegeix el periodista que va fer el reportatge que “aguditzant la vista podem veure la Seu Vella i els cims del Pirineu”.
DEL 1956 AL 1993
L’any 1956, la família de Josep Maria Porcioles, exalcalde de Barcelona vinculat a Balaguer, va fundar Industrias del Papel i la Celulosa (Inpacsa). Tal com diu el Diccionari biogràfic de les terres de Lleida, l’empresa va arribar a tenir 300 treballadors de forma directa i molts més de forma indirecta. Posteriorment va entrar en l’accionariat el Grup KIO i després Jefferson Smurfit, que l’any 1993 va tancar la fàbrica i va traslladar la producció a un altre país.
