El dia de Sant Esteve s’ha publicat una sentència del Tribunal Constitucional que pot resultar simptomàtica. Resol la impugnació que el Govern espanyol havia presentat contra la decisió de la Mesa del Parlament d’admetre a tràmit una iniciativa legislativa popular sobre la independència de Catalunya. El Constitucional estima la impugnació formulada i declara inconstitucional i nul l’acord de la Mesa del Parlament.
Amb tota probabilitat es tracta de la darrera sentència d’enguany sobre temes relacionats amb el procés. I no es pot pas dir que demostri cap mena de màniga ampla. Ben al contrari, el text del Constitucional resulta molt restrictiu i talla d’arrel un hipotètic debat parlamentari sobre la independència.
L’any que ara començarem el mateix tribunal s’haurà de pronunciar sobre diversos recursos i nombroses qüestions d’inconstitucionalitat referides a la llei d’amnistia. El seu plantejament jurídic té molt poc a veure amb el de la sentència que us comento, però tots hem pogut comprovar com les institucions espanyoles es deixen endur massa vegades pel context polític que envolta les qüestions plantejades, passant per sobre del rigor jurídic o constitucional.
En aquest cas, es tractava d’una iniciativa legislativa popular per sotmetre a l’aprovació del Parlament una proposició de llei intitulada “De declaració de la independència de Catalunya”. La iniciativa era promoguda pel partit “Solidaritat Catalana per la Independència” i va ser presentada al Parlament al mes de febrer d’enguany. La Mesa del Parlament la va admetre a tràmit aquell mateix mes mitjançant l’acord que va ser objecte d’impugnació per part del Govern de l’Estat i que ara ha estat anul·lat pel Constitucional.
És important dir que aquesta admissió a tràmit l’única conseqüència que tenia era la d’obrir formalment el procés de recollida de les signatures necessàries. Naturalment en aquest casos el Parlament no intervé en el procés de recollida i l’únic que fa és controlar el marc legal dins del qual es duu a terme. En cas de complir-se els requisits legals i de reunir un nombre de signatures vàlides superior a les 50.000, la iniciativa legislativa s’introduiria en el procés legislatiu i seria debatuda i votada al Parlament.
Però el Constitucional ha avortat el procediment des del seu inici i ha impedit que la proposta pugui intentar recollir les firmes necessàries i ser discutida en seu parlamentària. Els arguments del tribunal resulten molt complexos (jo crec que artificiosament complexos) i crec que no es presten a ser comentats en un article com aquest. Però si que s’aprecia clarament que el tribunal fa mans i mànigues per intentar impedir que la iniciativa pugui tirar endavant, ni tan sols en aquest primer estadi embrionari.
En contra de la decisió de la majoria, s’ha formulat un vot particular dissident pel magistrat Ramon Sáez Valcárcel. A banda de la discrepància respecte dels arguments de la majoria, la seva conclusió, amb la qual no puc per menys que estar d’acord, és que la sentència interfereix en el funcionament del sistema democràtic parlamentari.
