Els enginyers i economistes de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, format per quatre col·legis professionals, va proposar ahir que l’excedent que s’aconsegueixi amb la modernització del Canal d’Urgell (encara per concretar entre governs i regants) el puguin aprofitar altres territoris “en cas de necessitat”. A priori, la Catalunya central. Aquesta idea, que ja s’havia esbossat, es recull al document ‘Bases per a la Transició Hídrica’ que planteja un ampli ventall de solucions per afrontar futures sequeres a Catalunya fins a l’any 2050. La primera fase consistiria en una connexió de conques que tindria com a projecte estrella un “corredor litoral de l’aigua”. I és en la segona fase on es proposa un acord amb el Canal d’Urgell per “aprofitar els excedents” que s’aconseguirien amb la modernització dels regadius “en cas de necessitat en altres territoris”. Aquesta modernització, però, encara està per fer.
Precisament, el ministre d’Agricultura, Luis Planas, va dir fa una setmana en declaracions a TV3 que calia acordar el projecte entre els dos governs (el català i el de l’Estat) i els regants i va avisar que la modernització es podria allargar una dècada. Precisament, el que va plantejar ahir aquest ens és que Aigües Ter-Llobregat, l’empresa pública que gestiona l’abastiment a l’àrea de la Catalunya central (també s’ocupa del Segarra-Garrigues), assumeixi el 12% de cost de la modernització del Canal d’Urgell en compensació per aquesta part de sobrants. Segons ‘La Vanguardia’ seria un 20% de l’excedent i això permetria rebaixar el preu que haurien de pagar els regants per modernitzar el canal. D’altra banda el document presentat ahir també reclama un Corredor Litoral de l’Aigua que connecti les conques de la costa i sis dessal·linitzadores per garantir l’accés a l’aigua i la competitivitat fins el 2050. Tot plegat es recull a l’informe ‘Catalunya 2050, bases per a la transició hídrica’.
