¿Què hi fa un comte en un carrer republicà? Més clar: Jaume I al Pi i Margall, nº 60. Una cafeteria-restaurant ni gran ni petita. El nom li escau perquè, emulant l’insigne conqueridor català, dia sí i altre també conquista clientes i clients. No ho fa amb l’espasa i la llança. Les armes són culleres, forquilles i ganivets nets i polits. L’heroi que manipula entre fogons aquests estris amb solvent artesania respon al nom de Josep Godia Bagué (Alcarràs, 44 anys), flamant propietari i apassionat cuiner. Abans de conquerir la clientela amb bona cuina catalana, té clar que primer cal fer-nos ensalivar. Ho aconsegueix oferint un menú pantagruèlic a preu d’aplec. I, sobretot, amb els somriures i l’amabilitat de la Carolina i la Judit, hostaleres amatents que ens atenen només creuar la porta…
Des que vaig descobrir aquest be de déu comtal, acostumo anar-hi. Ara com ara, els plats mai no m’han decebut, així que aquest divendres em ve de gust conversar amb el xef. Josep Godia em rep amb bonhomiosa professionalitat. Seiem en un raconet acollidor. Sovint ple de gom a gom, el local ara està tranquil i ombrívol, així que la fem petar a foc lent.
M’assabento que va estudiar a l’Escola d’Hostaleria de Lleida, però que és amb el Mateu Dolcet que va aprendre l’ofici. La complicitat que van establir, els porta a crear el restaurant Mas del Xef d’Alcarràs. Al llarg de 10 anys la manduca rutlla. Desprès, la necessitat d’aires i fums nous obre un parèntesi gairebé sabàtic. En tornar a la restauració, elabora desitjos gastronòmics al “Jaume I”, que fa seu…
Recuperat el gust per la cuina ancestral, aplica màgia als queviures d’horta i granja. Total, que renova els plats tradicionals. Per tant, cuiner de cassola i gra fort a l’estil casolà. En dono profit i fe. Alguns plats ratllen aquella enyorada perfecció de la cuina materna. Li pregunto amb quin representaria Lleida si mai li ho demana l’alcalde: “Caragols al vermut”. I amb una “Caputxina” (paella de bacallà i caragols), si ho pidola el president de la Diputació. I que al millor amic, uns callos amorosits. I a l’enemic? Tres quarts del mateix, així el fa amic. En fi, que he descobert un alquimista dels fogons feliç, que estima l’ofici. Que s’aplica a l’art de la gastronomia quotidiana. I que sosté que mantenir els clients és més difícil que fer-los. La satisfacció és que tornin. Servidora, ho farà.
