Sabem que Lleida és un indret on les quatre estacions són hivern, estiu, la de trens i la d’autobusos (quan s’acabi). La bella i cantada primavera i l’entranyable tardor aquí són poc freqüents o molt curtes. També deien “nou mesos d’hivern i tres d’infern”, sense espai pel terme mig. Ho va escriure Josep Estadella: “Lleida i jo som així: o boira que entumeix o sol que esquerda”. Eren els mots d’un poeta (que va arribar a ministre, vés quines coses!) que ara ja no ens serveixen per parlar del temps, ni tampoc del nostre caràcter. Ara tot és molt més difús o diluït.
El clima ens fa parar bojos. Estem perdent els referents tradicionals i caldrà canviar les cançons i els refranys que apreníem de petits perquè haurem perdut l’exemple o la realitat que els sustentava. És normal, fins a cert punt, que el pas del temps i el canvi de costums necessiti noves frases fetes i altres cançons. No li donarem res a la pastoreta per anar a ballar. Ja s’ho comprarà, si vol. Però si ens hem de refiar del temps que fa… Que faci sol quan plou era un fet excepcional, que feia pentinar-se unes dones rebels i expressament escabellades. Ara plou poc i quan ho fa ens pentina massa a tots. L’arc de Sant Martí deu ser un mapping. De boira cada any menys i de fred tan poc que no mata la cuca ni el verí.
Aquest dies d’octubre, com l’any passat, és molt possible que coincideixin les parades de gelats i les parades de castanyes ben torradetes i calentes. Hi passem per davant com si fos normal. Res se’ns fa estrany quan tot s’hi ha tornat, perquè això no és tardor ni res. Una castanyada amb màniga curta? Contes a la vora del foc amb una gerra de llimonada i cubets de gel? Què en farem d’allò tan calòric, sa i gustós com un panellet d’ametlla i pinyons amb aquesta temperatura quasi tropical?
Potser per això alguns s’han empescat torrons de gin-tònic o de mojito. Al mig del carrer Major podrien fer una parada de gelats de castanya i panellets light sense sucres afegits… Explicarem als nens que la castanyera dels dibuixos és una bruixa de Halloween sense pentinar, que ja no hi ha castanyes als boscos recremats i que les estacions a Lleida són quatre: trens, autobusos, patinets i drons.
