La meitat dels espanyols ha estat víctima d’un intent d’estafa en línia, segons el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques). Les denúncies per ciberenganys han crescut del 3% al 15% del total dels delictes denunciats. Només superen aquest percentatge els furts.
He buscat les dades arran d’una notícia que vam explicar dijous passat a la ràdio on vam destapar que el Barça va enviar un milió d’euros a un banc de Xipre, víctima d’una estafa digital. Afortunadament els diners es van recuperar perquè el banc els va bloquejar en considerar la transferència d’alt risc. Un suposat hacker va suplantar la identitat de l’agent del futbolista Robert Lewandowski i, a través de correus electrònics, va demanar als directius del Barça que li fessin una transferència d’un milió d’euros. Sorprenentment, ho van fer. “Aquest tipus d’atacs es diuen BEC (Business Email Compromise) i es produeixen quan algú utilitza el correu electrònic per a estafar a una empresa”, explica l’expert en ciberseguretat Bruno Pérez. “Moltes empreses solvents han patit un atac i ja no es recuperen”, alerta el sargent dels Mossos d’Esquadra, David Romero, sotscap de l’oficina de proximitat virtual. “Són atacs preparats, que busquen generar inquietud i juguen amb la urgència”, afegeix. Al Barça l’amenaçaven amb bloquejar la inscripció del fubolista i que no pogués jugar. “Per molt sorprenent que sembli, totes les empreses estan exposades a rebre atacs d’aquest tipus, ja no és preguntar-se si passarà o no, és preguntar-se quan passarà”, explica el sargent dels Mossos, que creu que tothom ha de fer un pas endavant per a protegir-se digitalment. El més important és no actuar mai amb pressa i tenir clar com reaccionar davant d’una petició extranya. Al 2023 es van gestionar més de 83.000 incidents relacionats amb la ciberseguretat, segons l’INCIBE (Institut Nacional de Ciberseguretat), un 24% més que l’any anterior. Nou de cada deu ciutadans reben trucades comercials no sol·licitades.
D’estafes n’hi ha de molts tipus. La del currículum, que consisteix a oferir-te una falsa feina per a aconseguir el teu DNI i les dades bancàries; la de l’Agència Tributària, on t’envien un link perquè suposadament has comés una infracció; la de la DGT, que és una suposada multa de trànsit; la del paquet extraviat, que és un altre link fals per a robar-te dades;…
La policia recomana denunciar sempre qualsevol intent d’estafa tot i que hi ha grans empreses que no ho fan ja sigui per vergonya o perquè no volen que els agents investiguin detalls de la seva companyia. La dificultat a l’hora de perseguir els delictes és que molts dels servidors des d’on es fan tenen seu a països d’altres continents com la Índia o Ghana. De fet, els delinqüents es distribueixen per especialitzacions, per exemple, d’Europa de l’Est vénen les estafes digitalment més sofisticades o de Nigèria vénen les que tenen a veure amb aspectes amorosos. D’aquestes n’abunden tot i que ens pugui sorprendre. Fa poc dues dones van perdre 300.000 euros perquè es pensaven que estaven xatejant amb Brad Pitt.
El periodista de City News Arnold Dornfeld va dir: “Si la teva mare et diu que t’estima, contrasta-ho”. A Internet no et refiïs ni tan sols que realment sigui la teva mare.
