Una de les crítiques que es fa als parcs eòlics és l’impacte visual que provoquen al paisatge. Les rengleres de molins a les carenes de les serres alteren el panorama. Això si ho mirem a distància. Els molins, de prop, impressionen. L’estructura gegantina amb les enormes pales en moviment fan imaginar com se sentiria Don Quixot davant la versió moderna dels gegants que volia abatre. Tot això són percepcions subjectives. Si ens cenyim a les dades, la construcció d’un parc eòlic comença per fer els camins que hauran de suportar el pas d’un transformador d’energia de 90 tones. Cada turbina eòlica va sobre una superfície de 22 metres de diàmetre, una base amb 60 tones d’acer cobert amb 500 metres cúbics de formigó. Els aerogeneradors tenen 104 metres d’altura, l’equivalent a un edifici de 35 plantes. A l’interior hi ha un ascensor. Són dades facilitades a El País per l’empresa basca GES que està construint dos parcs eòlics a Mequinensa, de 18 molins, que generaran potència per abastir 115.000 llars. Quan acabi l’explotació eòlica, temo que aquests castigats paratges acumulin la ferralla dels molins a les restes de la batalla de l’Ebre.
Sessió: No iniciada
