Paguen fins a 400 euros per una habitació en un pis compartit amb més persones. El que paguen pot suposar fins al 60 per cent del seu sou. No són només joves, també els passa a gent més gran. Els preus del lloguer de pisos creixen, els sous no. La frustració i indignació són tant grans que ja surten al carrer per protestar contra els governs als que qualifiquen de rendistes per afavorir els grans tenidors que viuen de lloguers alts per a inquilins amb poder adquisitiu limitat o en risc d’exclusió social. Fa uns dies es van manifestar a Madrid i d’aquí un mes ho faran a Barcelona. El problema és sobretot a les grans ciutats però al món rural també hi ha falta d’habitatge barat, perquè també prolifera el turístic o de temporada. És un problema estructural. Molts joves no poden independitzar-se, estan cremats i amb risc de caure en la pobresa. Alguns pares amb estalvis opten per comprar-li un pis al fill per evitar-li aquests maldecaps o els cedeixen els seus habitatges. Però no tothom pot fer això i tampoc és la solució. La justícia social és que tothom tingui accés a l’habitatge i sous dignes. Espanya està a la cua d’Europa. I ja no és possible un 15-M per als indignats perquè ja no hi ha esperança en les esquerres.
Sessió: No iniciada
