El concepte cultura té un significat ciclopi, atès que ens nodreix el cervell. És un mot arrelat a nobles a l’edat mitjana i personificat en un Déu, Apol·lo, pels grecs. La música, el teatre, les arts escèniques, les tradicions, les biblioteques o els musicals aclamen cultura i enalteixen l’humor, l’amor, la tristesa, la joia i les misèries. La cultura és oxigen. Negar la cultura és opressió i un atac a la llibertat. Imposar el 25% de castellà a les aules és també repressió, una mesura poc pedagògica i un atac a la cultura, puix la llengua catalana és cultura i el bé més preuat de Catalunya. Si desapareix el català, es neutralitzarà la cultura nostrada. L’estrena, per quarta vegada, de Mar i Cel és analogia de patrimoni cultural i catalanitat. És història romàntica de Catalunya. Ensems, ha arribat la tardor, l’època més romàntica i evocadora. Amarem-nos de català ara que el cel està empal·lidit i el mar esperançat, memorant Àngel Guimerà. Farcim de cultura tots els porus de la pell.