El paer en cap de Lleida, Fèlix Larrosa i Piqué, ens rep a la Paeria per parlar sobre el govern municipal, sobre allò que ja s’ha fet i sobre els projectes de futur. Destaca la iniciativa de reactivar amb empreses el Mercat del Pla, un equipament històric buit des de fa temps.
Com passa el temps, alcalde. Ja fa any i mig que governeu. Quines han estat les prioritats?
Hem dedicat moltes hores a organitzar i endreçar. Hem resolt conflictes i desencallat projectes per dissenyar la ciutat en la qual volem avançar. Hem actuat en el nou contracte de residus i de mobilitat urbana, també al voltant de la futura estació d’autobusos, al Museu Morera, que estava aturat quan vam entrar a la Paeria, i altres actuacions urbanístiques, a banda de preparar qüestions de futur.
Tal com ho diu, sembla un retret a l’anterior govern.
No pas. Em vaig comprometre a no parlar de l’anterior govern, encara que tampoc accepto lliçons en segons quins àmbits. En tot cas, tinc la sensació que els grups de l’anterior govern també volen girar full, la qual cosa em sembla positiva, i arribar a acords en temes en què puguem avançar.
Un tema clau és la neteja de la ciutat.
Sobre la neteja, hem hagut de fer un nou plec de condicions perquè no hi era i vam haver de prorrogar el contracte. Com recordarà, vam decidir retirar el sistema porta porta a Pardinyes i Balàfia, vam incorporar els contenidors amb xips, vam posar en marxa la brigada d’acció immediata i vam reforçar la recollida comercial, però algunes accions estan aturades per la comissió de contractes de Catalunya per un recurs que va presentar el Comú. I mentrestant resolem tot això, preparem el nou model, que presentarem aviat per convocar el nou concurs, amb un increment notable de la inversió.
També caldria invertir a educar els ciutadans que embruten la ciutat.
Cal educació, sensibilitat i compromís. A banda de la sensibilitat cultural o educativa de la ciutadania, hem de tenir més cura dels espais col·lectius, que hem de compartir.
També volen canviar la gestió de la jardineria, oi?
Volem resoldre el contracte amb l’empresa de jardineria, amb la qual no ens sentim còmodes perquè la ciutat no està contenta. Això també ens ha passat amb l’empresa de tractament de les plagues, a la qual hem rescindit el contracte i ara per ara el servei el fa una altra empresa de manera provisional.
Quan va ser escollit paer en cap va admetre que el seu govern era inexpert. S’atreviria a ficar-vos una nota hores d’ara?
No ficaré cap una nota. Els regidors saben que soc molt exigent, però que tenen tota la meva confiança. Estic a sobre d’ells i els ajudo en allò que puc, però m’agrada complir els terminis i donar resultats. Les declaracions i les promeses han d’anar acompanyades de fets concrets. És cert que, de vegades, jo vaig massa de pressa i vull que els temes es resolguin en un mes i potser, al final, triguen tres mesos, però en cap cas poden retardar-se un any. És clar que tots els paers governen per primera vegada, a excepció de l’alcalde, però han guanyat experiència i ara tenen un bon coneixement de la ciutat i una dedicació notable. També tenim el Pla d’Acció Municipal, que és el nostre referent.
Va dir que volia fer més carrer i menys despatx. Ho ha aconseguit?
Sí, ho faig. Ahir, per exemple, vaig estar gairebé tot el dia fora del despatx. El que més m’agrada és anar pel carrer de forma espontània, entrar a les botigues i saludar la gent pel carrer i parlar amb ells.
I què li diuen?
De tot, però sempre amb amabilitat, sense cap conflicte. Aquesta setmana, per exemple, vaig passejar pel Centre Històric, i diversos veïns es van queixar de la venda de droga en un indret concret. I des d’allí mateix vaig trucar a la Guàrdia Urbana, que em va explicar que hi havia una investigació en marxa sobre el tema. També em va trucar el comissari dels Mossos perquè estem en contacte. El que vull dir, és que els ciutadans em demanen que intervingui i això és molt saludable.
El projecte del parc comercial de Torre Salses avança. No teniu dubtes sobre aquest model comercial?
Nosaltres ho tenim molt clar des de fa molts anys. Es tracta d’una iniciativa privada, sota l’empara de la legalitat. No podem impedir-ho, però tampoc ho volem fer. Pel que fa al comerç a la ciutat, volem promoure la dinamització i consolidació del centre de la ciutat, amb botigues més preparades, especialitzades i d’atenció més propera. Em refereixo a l’Eix Comercial, més supramunicipal, i a les botigues de barri. A mi em preocupa que els barris tinguin de tot i que es pugui comprar de tot. Hem de preservar la proximitat, i per això ho estem impulsant, sobretot a les zones amb dèficit comercial. Ara dediquem gairebé 180.000 euros en ajudes directes per dinamitzar o implantar noves botigues.
I el Pla de l’Estació, per què no tira endavant?
Perquè hi ha dificultats que hem de superar. Ara mateix el Pla de l’Estació ha estat declarat inviable econòmicament per Adif, tal com estava plantejat per l’anterior govern. I si no és possible, no podem fer res, tot i que estem treballant alternatives amb Adif. Jo crec que ha de ser un espai divers, amb usos residencials, comercials i terciaris, creant un nou districte.
I la futura estació d’autobusos no pot dinamitzar la zona?
La majoria dels usuaris de l’estació de busos són estudiants o persones grans. El que si donarà és una centralitat i una intermodalitat amb Renfe. Però jo vaig més enllà i crec que per reforçar la centralitat cal fer actuacions com, per exemple, potenciar les termes romanes de Remolins.
Aquesta és una assignatura pendent de fa molts anys…
Sí, però està presentat a Madrid un projecte d’inversió de quasi 4 milions d’euros, que d’alguna manera farem realitat. També ens sembla important la reconversió de l’antic Teatre Principal en un espai mixt, comercial, cultural, d’oci, que sigui atractiu. A més cal avançar en la recuperació del convent dels Mercedaris, del cinema Granados i, finalment, en l’actual baixador d’autobusos del carrer Saracíbar. Tot això és clau i li dedicarem les hores que calgui per dinamitzar tot l’Eix. Això em preocupa i és la nostra responsabilitat.
Sobre el baixador de Saracíbar, ja es perfila algun ús?
Hi ha diversos processos participatius, dintre de l’anomenat Imagina Lleida, que fan referència a les platges del riu, la reorganització dels espais verds de Llívia, o el passatge Santa Anna. I un dels processos tracta sobre el baixador de Saracíbar. Sobre aquest, en concret, potser he parlat amb un centenar de persones i totes les propostes són diferents: una pista d’esports; una piscina coberta; oficines; aparcaments; espais per a infants; un mercat gastronòmic, botigues, etcètera. A veure què en sortirà, però cal que sigui una proposta consensuada.
I el Mercat del Pla, que està infrautilitzat?
Pràcticament segur que el Mercat del Pla serà un espai de caràcter econòmic, que acollirà empreses. Tenim una proposta molt seriosa damunt la taula, relacionada amb el món cooperatiu, que hem valorat de manera molt positiva perquè és de fàcil encaix i no requereix grans inversions per habilitar l’espai. D’aquesta manera, aconseguirem activitat permanent per reactivar el barri. Tenim la petició feta i ara veurem com avança.
Sobre Fira de Lleida, com està el procés de reubicació?
Ho hem pactat amb la resta de patrons de la Fira i li plantejaré al president de la Generalitat el pròxim dia 4 d’octubre. Hem de treballar per fer realitat aquesta iniciativa en un horitzó de cinc anys. El nou recinte firal tindrà més de 100.000 m² i s’ubicarà més allunyat de la ciutat. Ara estem actualitzant el projecte, que es va presentar fa un temps. Amb aquest trasllat també guanyem espai residencial i de serveis, amb una coherència urbanística i arquitectònica. L’avantatge és que allunyem la tensió actual amb els veïns pel soroll (també de festes i actes lúdics) i per les servituds pròpies de l’activitat firal. I, a banda, tindrem un nou recinte modern i ben condicionat.
– Confia que en cinc anys ja estigui el nou recinte?
Doncs sí, caldria que ja hi hagués algun pavelló obert.
I el nou Pavelló 5 que es vol fer a l’actual recinte?
Bé, serà desmuntable i el primer que es traslladi, en pic el nou espai estigui urbanitzat.
“L’actual normativa urbanística fa molt difícil fer una mesquita gran”
La problemàtica de l’alberg per als temporers tampoc s’ha resolt bé aquest any, no creu?
Per contra, crec que s’ha resolt bastant bé. Dit això, és evident que sempre tindrem gent dormint al carrer, de diferent tipologia. D’entrada, tenim temporers que dormen al carrer encara que treballin…
Segurament perquè han d’estalviar per mantenir a la seva família al país d’origen…
Siguem honestos, per molt que construïm equipaments, no resoldrem el problema. La ciutat de Lleida ja té un alberg que funciona de fa anys al carrer Tallada i que gestiona la Fundació Jericó. Per tant, no és cert que Lleida no tingui cap alberg.
Però no dona l’abast.
Aquesta és la qüestió… Donarem l’abast si fem rèpliques d’aquest servei a la ciutat? No. El que cal fer és un exercici de segmentació de les persones que han de ser ateses pels serveis socials perquè se’ls pugui atendre de manera efectiva i com s’escau perquè tinguin una segona oportunitat. Sempre hi haurà gent que dormirà al carrer perquè no voldran ser tractats. Caldria tenir recursos per ajudar-los a replantejar-se si volen començar a treballar, viure en un pis… I nosaltres volem arribar aquí. Pel que fa als temporers, n’hi ha que arriben amb contracte i l’endemà treballen; n’hi ha que no tenen contracte però troben feina, n’hi ha altres que venen a treballar, però no ho poden fer perquè no tenen permisos i, finalment, n’hi ha que no poden treballar ni tenen ganes.
També n’hi ha que no tenen papers, però que algú els contracta.
Això és difícil de detectar. Per altra banda, tenim dones, jovent, gent amb problemes de salut mental. Tot això s’ha d’ordenar i no se soluciona ficant-los tots en un equipament. Per això hem de fer l’esforç de detectar les situacions diferents per donar-los un tractament adequat. Ara volem tirar endavant el hub de Balàfia, amb espais per als veïns, per a la gent gran, serveis municipals, sales per activitats i espais de refugi per a les dones. I al hub de les Josefines es podrà fer acompanyament a les persones, tallers, espais per a les entitats veïnals. Els hubs que estem promovent són espais de connexió intergeneracional, d’atenció a la gent i residencials, tot i que necessitem la implicació del tercer sector. Per això busquem recursos, que ficarà la Paeria, la Generalitat, la Diputació i l’Estat. Sempre he dit que, en general, tota la ciutat és un espai d’acollida i que, per tant, descartem fer grans equipaments de concentració de moltes persones vulnerables.
Pel que fa al projecte de la mesquita, s’està avançant?
Nosaltres apostem per fer petits centres de culte prop del veïnatge. De fet, dels oratoris que ja n’hi ha, gairebé ningú es queixa, tot i que pot haver-hi algun element de caràcter xenòfob. A més, n’hi ha centres de diferents sensibilitats islàmiques. En tot cas, a Lleida tenim una comunitat en concret que és molt nombrosa, a la qual hem dit que ajudarem. Però si volen construir una gran mesquita, hi ha uns condicionats urbanístics, que fan molt complicat que es faci realitat. Una vegada li vaig dir al bisbe de Lleida que si volgués fer una catedral on és ara, no la podria fer. Però el que no volem és que la gent resi al carrer, per dignitat, imatge i convivència.
