Quan vaig anar a fer la ITV a Artesa de Segre, des de l’estació estant em vaig mirar l’Horta d’Artesa de Segre. És fèrtil, àmplia i tot i regar-se amb un ramal del Canal d’Urgell la riquesa li deu sobretot a la proximitat del riu Segre. Des d’allí vaig contemplar les terres dels padrins paterns per on passàvem entre passadissos de blat de moro per anar a l’hort. I si l’Horta d’Artesa és bona també ho és la de Balaguer. A la capital de la Noguera hi ha l’Horta d’Amunt i l’Horta d’Avall, que deu el seu nom al curs del Segre. És a dir, la que cal fer riu amunt per arribar-hi i la que segueix el camí Segre avall cap a Menàrguens i el Monestir de les Franqueses, un camí, per cert que ara també es pot fer per la bultra (pel bosc de ribera) tot flanquejants els meandres que hi fa el riu.
Dic que l’Horta de Balaguer és rica i només cal passejar-s’hi una mica. Els blats de moro fan goig i els fruiters que hi ha plantats (bàsicament de pera i poma), també. És una horta ordenada, elegant, gairebé noucentista, que explica el passat d’un poble que deu la seva raó de ser al seu potencial agrari més que a l’industrial, que es va acabar amb el tancament d’Inpacsa. Però ull. A l’Horta de Balaguer li veig una mancança i un repte alhora (també a la d’Artesa). I li veig comparant-la amb la de Lleida, una gran anella verda que rodeja la ciutat dominada pel Turó de la Seu Vella. Aquí, uns quants productors han tingut l’encert d’elaborar la matèria prima. És a dir, de transformar la fruita, la vinya o la ramaderia en productes de quilòmetre zero que haurien de ser de compra gairebé obligada per tothom qui valori la qualitat i la proximitat.
Els productors de l’Horta de Lleida fan conserva, vi, sidra, vermut, cervesa, brous, sucs, gelats i n’hi ha que serveixen també el seu potencial ramader a casa. De l’hort a taula o de la granja als nostres fogons, que ve a ser el mateix.
Fa quinze dies el Joan Pifarré i la seva família ens ho van tornar a fer avinent amb motiu de l’inici de la temporada del laberint de blat de moro. Un aperitiu amb productes de l’Horta va posar el colofó a la presentació. Caldria, doncs, que altres pobles s’hi posin, també. És una sortida per l’agricultura i un potencial per les nostres hortes lleidatanes, que són d’excel·lència.
