L’expectació era màxima a la Seu Vella durant l’acte oficial de la Diada organitzat per la Paeria. Els polítics presents van centrar els seus parlaments en la importància de la pagesia, la cultura lleidatana i, sobretot, l’ús social del català. El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, a més, va instar en el seu discurs a “fer país des de Lleida”.
L’acte va començar amb l’actuació de la Coral dels Maristes de Lleida que van interpretar ‘Les muntanyes del Canigó’, un cant que va servir per emfatitzar el paisatge “pagesívol” del territori lleidatà.
La delegada del Govern, Núria Gil, va ser la primera a pronunciar el seu discurs. Gil va lloar el lema de la Diada d’enguany: ‘Molts cors, un sol batec’. Per la delegada això representa la “catalanitat”, ja que Catalunya és “diversa i plena”. El discurs de Gil, però, va centrar-se en l’ús social del català. “És una llengua d’acollida que actualment es troba en una situació complicada”, destacava. Tot i això, va insistir que des de les institucions defensarien la llengua.
A continuació, va ser el torn del president de la Diputació, Joan Talarn. Durant el seu parlament, va prendre el testimoni a Núria Gil amb la situació “complexa” del català, sobretot en el seu ús social. “Cal defensar la llengua com el pa”, deia Talarn, referenciant Josep Vallverdú quan 14 anys enrere es dirigia a la ciutadania. “Cal combatre a favor del català. La meva llengua és la meva pàtria”, continuava citant Talarn les paraules de Vallverdú. El president de la Diputació va emfatitzar que Catalunya s’havia “forjat com a poble gràcies a la suma”, indicant la llibertat i l’acollida del territori a tota la gent. Talarn va finalitzar el seu discurs amb “Visca Catalunya lliure!”, l’únic polític que ho va dir, tot i ser un clam constant entre els assistents.
Posteriorment, va ser el torn del paer en cap, Fèlix Larrosa. L’alcalde va dir que les “19.000 hectàrees de l’Horta ens fan únics i necessaris”. Larrosa va insistir que la Paeria “sempre estarà amb la pagesia”. El paer també va apostar pel “sí a la diversitat”, perquè genera riquesa. Larrosa va voler recordar el primer regidor de Cultura de Lleida en el període democràtic, Jaume Magre, que el 2025 serà el centenari del seu naixement. “Era un home de consens i qui creia que la llengua feia transcendir”, remarcava Fèlix Larrosa. A més, va insistir en la capitalitat cultural de Lleida, sobretot amb la importància de la Seu Vella “que ha de ser reconeguda per la UNESCO”, sentenciava.
Després del discurs de Larrosa, el duet de dansa contemporània ‘Lookatthingdifferent”, format per Carla Cervantes i Sandra Egido, va fer una actuació al davant de l’altar.
Finalment, va ser el torn del conseller Òscar Ordeig que va començar dient “que era un gran honor parlar durant la diada des de casa”. Ordeig va assegurar que els lleidatans “ho tenim tot perquè ens vagi bé, però ens ho hem de creure”. “No som menys que altres capitals del país”, insistia. Va aplaudir l’anterior govern pel lema de la Diada. “Catalunya s’ha format amb milions de persones amb històries diverses. Ningú pregunta d’on som, tots caminem junts”, va dir, destacant la importància del català a l’hora “d’acollir” tothom. Va refermar el seu “compromís” amb l’Horta de Lleida i amb el món rural. “El sector agrari és la potència a Catalunya i necessita recursos”. Així, Ordeig finalitzava el seu discurs dient que no importava el “codi postal” de les persones, sinó la seva implicació en el territori.
Després dels discursos, la Coral dels Maristes va interpretar ‘El Cant de la Senyera’ i les entitats presents van procedir a fer l’ofrena floral a la Seu Vella. Altres també van fer-ho de 8 a 15 al Convent del Roser del carrer Cavallers.
