El Club Tennis Lleida està de dol. Ahir vam acomiadar Isidro Domínguez Sabador, un dels directius més estimat de la centenària entitat lleidatana. Un càncer contra el qual ha lluitat tres anys se l’ha endut de forma prematura. El jardí ecumènic del Tanatori de Lleida estava ahir al matí de gom a gom de familiars i amics que van voler donar l’últim adeu a l’Isidro. El periodista Antoni Laso, molt emocionat, va ser l’encarregat de fer l’elegia de l’amic que se’n va. “Has estat, Isidro, un home generós, predisposat, solidari, actiu, inquiet, motivador, alegre, enginyós, parauler, divertit, sacrificat…”, va dir Laso. Realment l’Isidro ens ha donat un exemple de vida. “Canviaves el patiment intern per alguna ocurrència, per un somriure. Dissimulaves el teu dolor perquè volies continuar gaudint dels teus, de la teva moto, del teu billar, dels dijous, de les obres al Club. Podem plorar o podem somriure com li agradaria. Somriure, obrir els ulls, estimar i tirar endavant”. Isidro Domínguez ha deixat escrites tres cartes inèdites que guarda el seu germà Pepe. Coneixent l’Isidro, segur que són un testament de vitalitat. Un etern somriure.