Marc Márquez (Ducati Desmosedici GP23) va tornar a demostrar que ‘en riu regirat’ és el millor amb diferència i es va adjudicar el Gran Premi de San Marino de MotoGP, la seva segona victòria consecutiva de la temporada.
Quan va començar a ploure, encara que tímidament, el cerverí va veure la seva oportunitat, va atacar a tots els seus rivals, es va posar líder sense entrar a canviar de moto, un error que van cometre alguns rivals, entre ells el líder del mundial, l’espanyol Jorge Martín, i va forjar la que anava a ser la seva segona victòria consecutiva de la temporada.
En el Mundial segueix líder Jorge Martín (312 punts), quinzè després d’un garrafal error en precipitar-se a l’hora d’entrar a canviar de moto, amb tot just set punts d’avantatge sobre Bagnaia (305) i 53 respecte a Márquez (259).
Malgrat els dubtes per les condicions atmosfèriques, amb una tímida pluja intermitent, la carrera va ser declarada de mullat. Es va apagar el semàfor i aquesta vegada l’autor de la pole, Pecco Bagnaia, no es va deixar sorprendre, secundat per Jorge Martín, que va haver de superar al seu company d’equip Franco Morbidelli, mentre Marc Márquez tenia un estira-i-arronsa amb l’italià Enea Bastianini, però, abans de complir-se la primera volta, ja havia superat a Jack Miller (KTM RC 16) i Marco Bezzecchi (Ducati Desmosedici GP23).
El ritme de cap de carrera va ser tan alt que Franco Morbidelli va caure en la corba u quan la pluja començava a caure amb una mica més d’intensitat. Martín va ser el primer a entrar en el seu taller a canviar de moto, en una decisió molt arriscada.
Sense que la pluja arribés a caure de manera intensa, Marc Márquez es va trobar líder de la carrera en la novena volta, superant a Bagnaia i amb dos especialistes en aigua com Miller i Binder després.
Márquez va començar a consolidar el seu lideratge sense que Bagnaia fes l’efecte de poder o voler disputar la victòria al lleidatà, en tant que per darrere s’anaven acostant Bastianini i Miller, amb Àlex Márquez en una meritòria cinquena posició.
Marc Márquez va demostrar a set voltes del final que no estava disposat a vendre barata la seva derrota i, amb un registre d’1’31”564, va establir un nou rècord absolut de carrera que li donava un avantatge de més d’un segon sobre Bagnaia, qui va decidir llançar la tovallola per a no comprometre la seva situació en el campionat.
La victòria de Marc Márquez va resultar inapel·lable davant Bagnaia i Bastianini. La quarta plaça va ser per a Binder, per davant de Bezzecchi, Àlex Márquez, Quartararo, Miller, Fabio di Giannantonio i Pol Espargaró.
Marc Márquez diu haver estat “més llest i alhora més atrevit en aquestes condicions”
Marc Márquez va dir després del triomf que a més de més llest també va estar més atrevit. “Jo crec que en aquestes condicions, lògicament, cal posar valor a l’assumpte perquè és un moment per a caure, però sabia que era el meu moment de la carrera. Li he dit a l’equip que des del cel Fausto Gresini -propietari mort de l’escuderia-, ha fet que caiguessin aquestes gotetes, però sobretot ha estat el moment clau per a liderar la carrera, encara que el més important és que liderant hem aconseguit fer volta ràpida i fer lloc, que això dona encara més confiança que la victòria”, va afirmar. En clau de campionat va dir que “queda molt. Amb aquest resultat estem una mica més a prop, però continuem amb la mateixa mentalitat, si vull lluitar pel títol no puc cometre l’error que vaig fer en la classificació”.