Un jutjat de violència sobre la dona de Sevilla s’inhibeix d’enjudiciar un delicte de violència de gènere perquè l’agressor, ja condemnat i reincident, ha canviat de sexe. Té la justícia mecanismes per a revertir l’ús fraudulent de la llei trans per a burlar una condemna per maltractament masclista?
La resposta no és senzilla ni unívoca perquè existeixen interpretacions judicials diverses de la llei trans, com expliquen magistrades expertes en violència de gènere.
El Ministeri d’Igualtat és contundent davant aquests casos: la rectificació registral no altera la resposta judicial que fos aplicable abans del canvi de sexe en els delictes de violència de gènere, això és, encara que un home canviï a dona en el Registre Civil haurà d’aplicar-se-li la llei contra la violència masclista si hi ha hagut episodis de maltractament previs a la modificació registral.
La delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Carmen Martínez Perza, destaca que la norma ja preveu el cas de “aquests senyors que pensen que es poden emparar en aquesta llei per a evadir el càstig que els correspon com a agressors de violència de gènere”: “És bastant clar”, indica.
Els tribunals estan començant a bregar amb algun cas, com el de Sevilla, en el qual un agressor reincident (amb condemnes prèvies) serà jutjat pel seu últim delicte en un jutjat d’instrucció, en lloc d’en el jutjat de violència sobre la dona, després d’haver canviat el seu sexe. El tribunal especialitzat al·lega que no és competent.
Comencen als jutjats, doncs, interpretacions diverses d’una llei de poca edat. Mentre la delegada del Govern, jutgessa de carrera, defensa que aquests supòsits haurien de continuar tramitant-se als jutjats especialitzats, la magistrada Cira García considera que cal inhibir-se si el nou delicte s’ha perpetrat després del canvi de sexe, encara que existeixin antecedents. García, magistrada del Jutjat de Violència sobre la Dona número 1 de Getafe (Madrid), estima que la llei trans “ha deixat oberta la porta al frau” perquè no preveu sancions ni detalla com actuar en cas d’abús i això comporta una vulneració dels drets de les víctimes i posa en risc la seva protecció.
Assevera la magistrada que el frau de llei per a eludir la responsabilitat penal per violència de gènere seria molt difícil de provar, ja que l’autodeterminació del gènere no exigeix més requisits que manifestar la voluntat davant el Registre Civil i tenir 16 anys o més. “Caldria preveure que es tinguin en compte els antecedents i es consulti VioGén”, sol·licita.
La també magistrada i experta en violència masclista Begoña López Anguita creu que són els encarregats del Registre Civil els qui han de controlar els intents de fraus de llei, si bé afegeix que des dels jutjats se’ls poden comunicar els casos fraudulents amb l’objectiu que els revisin. Major marge d’actuació percep la magistrada i coordinadora de la comissió de violència de gènere de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, María del Prat Escoda. Escoda assenyala que el frau de llei i l’abús processal estan recollits en el Codi Civil i en la llei del Poder Judicial, s’han d’aplicar de manera supletòria en tots els ordenaments jurídics i impliquen que quan una norma que preveu un dret s’intenta utilitzar amb caràcter fraudulent i per a un benefici propi que res té a veure amb el sentit d’aquest dret, cal deixar d’aplicar aquest benefici.
