El nou des-Govern de la Generalitat no ha trigat gens a iniciar l’itinerari neoliberal envers el col·lapse del medi ambient. El pla contra la sequera suposa apostar per les dessaladores. Es tracta d’un model insostenible denunciat per enginyers, científics i ecologistes, que avisen que té un cost econòmic i un consum d’energia molt elevat, a més de contaminar el mar amb salmorra i emetre gasos d’efecte hivernacle. L’alternativa passa, en primer lloc, per reduir el consum i, segon, en regenerar l’aigua consumida per a certs usos. Ni es poden regar milers d’hectàrees per produir pinsos, ni mantenir 8 milions de porcs, ni omplir un nombre creixent de piscines, ni acollir 27,2 milions de turistes. A fi de superar la crisi climàtica i de biodiversitat, que causa 4.414 morts a Espanya, només per onades de calor, s’ha de limitar el consum de recursos, almenys. Pensem que l’ideal seria reduir-lo, és a dir, decréixer. Però aquest és un concepte tabú. Aquesta mena de polítiques efectistes prioritzen les obres faraòniques que enriqueixen algunes empreses, cerquen resultats immediats i obvien conseqüències. Tanmateix, el PSC sols continua amb els despropòsits plantejats pels executius anteriors. Com va dir un savi: això no ho salva ni Déu.
Sessió: No iniciada
