…mandrosos de tota mena com som pel que fa a xerrar, sermonejar i pontificar (sobretot els escrividors i les escrividores!), qui més qui menys fica mà, tot grapejant-lo, al desastrós calaix de sastre de les anomenades ‘frases fetes’. És a dir, fetes uns desendreçats bolquers. N’hi ha per triar i remenar, afedelisto! Algunes no casen ni a tiros, i ni amb calçador. Així ens llueix el pèl, tant, que ens convé no baixar la guàrdia. Com sigui que ha vingut per quedar-se, no s’hi val a badar. Aleshores, cal posar-se les piles, tot escalfant motors i no aixecar (o abaixar) el teló de la nostra zona de confort. Per cert, mai dels mais no donarem duros a quatre pessetes pel que fa al finançament singular de la catalana terra en la compravenda dels nomenaments presidencials d’illes que no deixen de ser penínsules. No obstant, ens cal seny que no pas rauxa. Al cap i la fi, es veu la llum al final del túnel. Comptat i debatut, al capdavall, si més no, estem albirant l’esclat d’un dia històric. Som i serem, peti qui peti. Clar que mai no es pot dir blat si no és al sac i ben lligat. Anem a pams. Qui dia passa, any empeny. Encara queda partit per jugar. Si convé anirem a la pròrroga, a la tanda de penaltis, als avals bancaris. Si s’ha acabat el bròquil, fil per randa, farem un minut de silenci per denunciar la xacra social de…
Sessió: No iniciada
