La Comissió Europea (CE) ha afirmat aquesta setmana que s’assegurarà que la investigació antisubsidis oberta per la Xina contra les importacions de lactis procedents de la Unió Europea compleixi les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).
“La Comissió defensarà fermament els interessos del sector lacti de la UE i de la Política Agrícola Comuna i intervindrà quan sigui procedent per garantir que la investigació compleixi plenament les normes pertinents de l’OMC”, va afirmar a través de la xarxa social X el portaveu comunitari de Comerç, Olof Gill.
El portaveu va indicar que la Comissió ha pres nota de la decisió del Govern de la Xina d’iniciar una investigació antisubsidis sobre les importacions de determinats productes lactis procedents de la UE. “Ara analitzarem la sol·licitud i seguirem el procediment molt de prop, en coordinació amb la indústria i els Estats membres de la UE”, va apuntar.
El Ministeri de Comerç de la Xina va anunciar dimecres passat la investigació, una anticipada resposta als aranzels imposats per Brussel·les als vehicles elèctrics xinesos.
Segons va indicar el ministeri xinès a la seva pàgina web, la petició per investigar les importacions de lactis europeus a la Xina va ser presentada el 29 de juliol passat per l’Associació de la Indústria Làctia de la Xina.
Les indagacions se centraran en els productes importats entre l’abril del 2023 i el març del 2024 i en els “danys” que aquestes compres van provocar al sector xinès entre el 2020 i el 2024.
En el procés es revisaran productes lactis com el formatge fresc, la quallada i la nata i els efectes de programes de subvencions a la indústria làctia a Irlanda, Àustria, Bèlgica, Itàlia, Croàcia, Finlàndia, Romania i República Txeca.
Segons Comerç, la sol·licitud de la patronal xinesa afirma que els productes investigats han rebut subvencions de la UE i dels governs dels seus estats membres i que algunes empreses làcties comunitàries es beneficien de fins a un total de 20 partides de subsidis.
Entre les ajudes europees el Ministeri cita fons per a la conservació ecològica i subvencions per a joves agricultors, per a l’emmagatzematge de productes lactis i per al desenvolupament rural, entre d’altres.
La premsa estatal xinesa havia avançat al maig possibles represàlies als aranzels europeus, entre les quals figuraven investigacions ‘antidumping’ a la carn de porc procedent d’Europa, que ja es van fer realitat, i contra els lactis.
La investigació contra el porc europeu, anunciada al juny, afecta especialment Espanya, el principal exportador de porc a la Xina dins dels Vint-i-set.
Afectació a Espanya
Les dades de l’Administració General de Duanes del país asiàtic mostren que, sumant únicament les categories incloses en aquestes indagacions, França lidera amb diferència la taula d’exportadors europeus de lactis a la Xina, amb 211,5 milions de dòlars el 2023 i 115 més, 3 milions de dòlars entre gener i juliol del present any.
En segon lloc hi ha Itàlia, que va exportar 64,9 milions de dòlars d’aquests béns l’any passat i 43,2 milions de dòlars més en els set primers mesos del 2024.
El ‘top 5’ el completen Dinamarca, els Països Baixos i Espanya. El país ibèric se situa a la cinquena posició, havent venut a la Xina 49,3 milions de dòlars en els productes investigats l’any passat i 27,7 milions de dòlars fins al juliol en aquest exercici.
Les categories incloses a les indagacions són “llet i nata amb més d’un 10% de greix, sense concentrar o edulcorar”; “formatge fresc, incloent formatge de sèrum o quallada”; “formatge ratllat o en pols”; “formatge processat sense ratllar ni polvoritzar”; “formatge de pasta blava o altres formatges vetejats produïts amb (el fong) ‘Penicilium roqueforti’”, i formatges sense categoria pròpia.
En el cas d’Espanya, les exportacions a la Xina estan dominades per la categoria de llet i nata, acumulant gairebé 25 milions de dòlars entre el gener i el juliol d’aquest any. L’única de les altres que entra en xifres milionàries és la de formatge fresc, amb 2,2 milions de dòlars en el període esmentat.
