En el seu origen les zones blaves es van crear perquè hi hagués rotació en l’aparcament de cotxes a les zones cèntriques i comercials de les ciutats. L’objectiu era limitar el temps que un vehicle podia estacionar en els carrers més saturats. Aquestes zones d’aparcament horari eren gratis. Només calia posar un rellotge al parabrisa indicant l’hora d’arribada. Les cases comercials regalaven rellotges amb aquesta finalitat. Des d’aquella intenció inicial les zones blaves han derivat cap a objectius diversos. Fa uns dies vaig estar a Prades, una localitat en la qual els lleidatans hem tingut sempre tirada. Prades té una zona blava de pagament a l’entrada del poble. En canvi, aparcar a l’interior és gratis. Resultat: a la zona blava no hi ha ningú i dins del poble està a petar de cotxes. Prades, com molts pobles amb encant, pateix una saturació de visitants i els ajuntaments no saben què fer per posar-hi remei. En comptes d’estrambòtics invents amb zones blaves hauran de començar a estudiar, com ha fet Andorra, la possibilitat de cobrar els forasters per entrar al poble. També semblava inversemblant la tarifa per plegar bolets.
Sessió: No iniciada
