L’alquimista xinès Me-Ti (Sichuan, 1349-1442), excels gurú de la dinastia Ming, sostenia que, normalment, és en els extrems de les coses que aprenem més sobre el terme mig d’aquestes coses. Un exemple: el gel i el vapor revelen més informació sobre la naturalesa de l’aigua del que pot desvetllar-nos l’aigua per si mateixa. Ull viu, doncs, als extrems. ¿L’extrema dreta i l’extrema esquerra en política ens revelen les toxicitats cròniques de la democràcia més que els Pedro Sánchez i els Núñez Feijóo? Seguint amb la versàtil analogia aqüífera, ¿l’extrema dreta vindria a ser l’equivalent del gel i l’extrema esquerra el vapor? Posem-hi noms i rostres. Santiago Abascal Conde (Bilbao, 48 anys), sociòleg amb vox i vot; Yolanda Díaz Pérez (Fene, A Coruña, 53 anys), advocadessa que tot sumant, resta. Glaçons i vapors. H20: dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen en constant mutació. Congelació o bé sauna. Algú ha dit que la Democràcia té, si més no, un mèrit: el membre (o la membra) del Parlament no pot ser més sapastre que aquells i aquelles que l’han votat. Groucho Marx ‘dixit’: la Política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un mal diagnòstic i aplicar els remeis equivocats. En definitiva i tot resumint: és ultra perillós tenir raó quan el govern està naufragant amb l’aigua al coll. Els extrems, però, es toquen? Aigua va!
Sessió: No iniciada
