El passat 29 de juliol s’anunciava que l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit llançat per Catalunya, havia completat la seva missió després de tres anys en què els seus principals objectius han estat desenvolupar aplicacions en el camp de l’Internet de les Coses i recollir dades que durant tot aquest període ha anat enviant a l’Observatori del Montsec, una infraestructura científica i tecnològica de referència al país, gestionada per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i que està ubicada al municipi de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà.
Kike Herrero, astrònom i director tècnic de l’Observatori del Montsec, explica a LA MAÑANA que “el Montsec és el lloc ideal, el millor de Catalunya, amb unes condicions molt bones del cel: poca contaminació lumínica i estabilitat de l’atmosfera, que permeten capturar imatges molt nítides”. L’equipament, on treballen dos enginyers i dos astrònoms a més del director, té tres eixos principals en les seves funcions: “recerca, tecnologia i serveis”. Pel que fa a la recerca astronòmica, l’Observatori compta amb una càmera ‘all-sky’ i dos telescopis; entre ells, el Telescopi Joan Oró, batejat en honor del bioquímic lleidatà, que és el primer i el més gran de Catalunya. Herrero diu que “ja ha fet 20 anys però continua sent punter, perquè el desenvolupament dels enginyers ha estat per fer-lo intel·ligent i és robòtic i automàtic”; a més, remarca que “està a ple rendiment, venen astrofísics de nivell mundial perquè és molt còmode tot i no ser molt gran, i surt a 15 publicacions anuals”. Entre les seves funcions, diu, estan “donar suport als que sí són més grans, com el de Canàries o Almeria, fins i tot en missions espacials, i fer recerca en projectes per investigar asteroides, supernoves, forats negres o estrelles variables, entre altres”. D’altra banda, també hi ha el Telescopi Fabra-ROA Montsec i la previsió és que al 2025 es pugui instal·lar un tercer, “més petit, però més potent, que farà coses complementàries”, afegint-se també a la càmera all-sky per a la detecció de bòlids i meteors, així que l’Observatori continuarà augmentant les seves capacitats.
En l’àmbit de la tecnologia, el principal equipament és l’Estació de comunicacions, amb “dues antenes que descarreguen la informació que envien els satèl·lits”, com era el cas de l’Enxaneta o el Menut. A més, la seva privilegiada situació també li permet “no ser només un lloc astronòmic, sinó també de serveis”, un àmbit que es materialitza amb convenis amb entitats i la instal·lació de “càmeres dels Bombers, sismògraf, estació per controlar la qualitat de l’aire, antenes d’internet o una estació meteorològica”, entre altres.
I tampoc s’obliden de la divulgació, perquè “l’astronomia genera molt interès”. Així, es fan visites guiades i també estan connectats al món educatiu, “un dels nostres compromisos”, rebent a escoles de la zona o estudiants que encaren treballs de recerca o de final de carrera i fan allà estades de pràctiques. De fet, el director de l’Observatori considera que la “investigació sobre l’Univers i l’astronomia té una aplicació molt directa en la societat”, tant des del punt de vista més pragmàtic: “cada euro invertit genera deu”, com de la seva “aportació cultural”. “L’home sempre ha mirat el cel i aquest coneixement és el retorn cultural que tenim, a més dels valors que ens ensenya, com el toc d’humilitat davant aquesta immensitat o la importància de preservar la natura”, conclou.
